EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1962

Boix, Heras, Armengol, VIII Exposició ARS, Moncada (València).

1963

R. Armengol-Dibujos, Club Universitari, València.

1964

R. Armengol, Fomento de Agricultura Industria y comercio, Gandia.

Colegio Mayor Universitario de la Alameda, València. (B.H.A.)*

Martinez Medina, València (B.H.A.)*

1965

La Cahuela Arte, València. (B.H.A.)*

Cant Èpic, Sala Mateu, València.

1966

A Sandro Botticelli, Galería Bique, Madrid. (B.H.A.)*

Torre de Babel, Sala Mateu, València. (B.H.A.)*

1967

Torre de Babel, Caja de Ahorros del Sureste, Benidorm. (B.H.A.)*

1968

El jardí de les delicies, Palaus i Autorretrats amb Laocoonte, Val i 30, València.

1969

El jardí de les delicies, Laocoonte i Home, Salones de Cultura de la Caja de Ahorros Municipal de Vitoria.

1970

Preneu i mengeu…, Ateneo de Madrid.

1971

Honors a la guerra, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Barcelona. (B.H.A.)*

1972

La matança del porc, sèrie I, Galeria Adrià, Barcelona. (B.H.A.)*

Lligat i lacrat, Salom Galeria d´Art, València. (B.H.A.)*

Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia y Murcia, València. (B.H.A.)*

La matança del porc i Interiors, Galería de Arte Sur, Santander.

1973

La matança del porc, sèrie II, Sala Pelaires, Palma de Mallorca. (B.H.A.)*

La matança del porc, sèrie II, Galeria Carl van der Voort, Eivissa. (B.H.A.)*

La matança del porc, sèries III i IV, Galería Vandres, Madrid. (B.H.A.)*

Galería Estiarte, Madrid, obra gràfica. (B.H.A.)*

La matança del porc, sèries III i IV, Galería de Arte Atenas, Zaragossa. (B.H.A.)*

Boix, Heras, Armengol – Obra gàfica, Galeria 4 gats, Palma de Mallorca.

1974

La matança del porc, sèrie V, Galeria Adrià, Barcelona.

La matança del porc, sèrie V, Galeria Cànem, Castelló. (B.H.A.)*

Obra Gràfica, Galería Estiarte, Madrid. (B.H.A.)*

1976

L´horta, Galería Vandrés, Madrid.

1977

L´horta, Sala Pelaires, Palma de Mallorca. (B.H.A.)*

27 variants sobre un cuadre, sèrie L´horta II, Val i 30, València.

L´horta III, Caja de Ahorros de Navarra, Pamplona.

L´horta III, Cànem Galeria, Castellò.

27 variants sobre un quadre, Galeria Adrià, Barcelona.

1978

L´horta, Galería Pepe Rebollo, Zaragossa.

L´horta, Galeria Cànem, Castelló.

1981

Sobrealimentació, Galeria Palau, València.

1982

Mercats, ARCO 82, Galeria Palau, Madrid.

1983

R. Armengol, Sala de Cultura Carlos III de la Universidad Pública de Navarra, Pamplona.

1987

Retrospectiva 1965-1986, Àngels, Galeria Parpalló, València.

1988

A Vicent Andrés Estellés, Galeria Ex Cànem, Sueca (València); Galeria Palau, València; Galería Ligetti, Huesca.

1989

A Andy Warhol i Àngels, Sala Municipal d´Exposicions d´Alaquas (València).

B.H.A. retrospectiva , Galeria Arte-Xerea, València.

Andy Warhol x Armengol, Galeria Andrea Serrano, Barcelona.

Vermeer-Matisse, Interarte 89´, València.

Vermer-Matisse, Galeria Antaviana, Alzira (València).

1991

Recepcions oficials, Galeria Arte-Xerea, València.

1992

In memoriam Joseph Beuys, ARCO 92, Galeria Arte Xerea, Madrid.

1993

Com del cel a la terra, Sala de Cultura Carlos III de la Universidad Pública de Navarra, Pamplona.

1994

Com del cel a la terra i V.M.V. Casa de la Cultura, Alzira (València).

Com del cel a la terra i V.M.V., Galeria Cànem, Castellò.

1995

IVAM Centre Julio Gonzalez, València. (B.H.A.)*

1996

Barres i estrelles, (Popeie a Pompeia), GIRARTE (exposició itinerant), Requena, Alzira, Almansa, Torrent, Albacete, Villena.

Popeie a Pompeia, Casa de la Cultura de L´Alcúdia.(València).

1997

Popeie a Pompeia, Sala d´Exposicions, Bellreguard (València).

Popeie a Pompeia i Por-op-Pompeia, Galeria Arte Xerea, València.

1998

Armengol, pintures 1966-1998, Centre Cultural, Alcoi (Alacant).

Por-op-Pompeia, Sales de Justicia i del Consell, Morell (Castelló).

Por-op-Pompeia, Casa de la Cultura, Carlet (València).

2000

Quattrocento – Piero de la Francesca, Galeria i Leonarte, València.

ARCO 2000, Galeria i Leonarte, Madrid.

2001

ARCO 2001, Galeria i Leonarte, Madrid.

2003

Armengol d’après Mantegna, Camera degli Sposi, L’Almodí, València.

2004

Armengol, Sèrie Quattrocento, Giovanna Tornabuoni de Ghirlandaio, Galeria i Leonarte, València

Armengol d’après Mantegna, Àcentmètresducentredumonde, Centred’Art Contemporain, Perpignan.

Rafael Armengol Pintures 1960-2000, Fundació Bancaixa, València.

2005

Armengol d’après Mantenga, camera degli sposi, Magatzem de Ribera, Carcaixent, (València).

Rafael Armengol. Pintures 1960-2000, Centre Cultural Bancaixa, Alacant; Centre Cultural Bancaixa, Sagunt; Centro Cultural Bancaixa, Segorbe;

Centre Cultural Bancaixa, Castelló.

2006

Torre de Babel II, Rafael Armengol, Villa Gadea, Altea (Alacant).

D’après Mantegna-Rafael Armengol, Centre Ovidi Montllor, Alcoi (Alacant).

2007

Armengol, Sèrie Giorgione-Tiziano 2006-07, Casa de la Cultura d’Alzira (València); Casa de la Cultura d’Alcúdia (València).

2008

Armengol, Sèrie Giorgione-Tiziano 2008, Casa de la Cultura d’Arboraya (València); Casa Municipal de Cultura Port de Sagunt (València);

Centre d’Art l’Estació de Dénia (Alacant); Centre Cultural d’Almussafes (València); Galeria i Leonarte, València.

2009

Armengol, àcentmètresducertredumonde Centre d’Art Contemporain, Perpignan.

2010

Rafaarmengol, Sèrie Angels de Paolo de Sant Leocadio, Sala Municipal d’Exposicions ”Coll Alas”, Gandia (València).

2011

Armengol-Bodegons, Galeria i Leonarte, València.

.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

1959

II Certamen Nacional-Arte Juvenil, València.

1960

III Certamen Nacional-Arte Juvenil-Fase provincial, València.

X Exposicion Bienal de Arte, Moncada / Sala Prats, València.

1961

VIII Exposición de Pintura, Benimar.

III Certamen Nacional-Arte Juvenil, València.

1962

XI Esposición Bienal de Arte, Montcada (València) Pinturas y Dibujos, alumnos de la Escuela Superior de Bellas

Artes, Centro de Estudios Norteamericanos de València.

Temporada de Otoño-Promesas de la Pintura Valènciana, Escuela de San Carlos, Caja de Ahorros Provincial, Alacant.

1963

Armengol, Sala Prats, València. I Salón Nacional de Pintura-Promesas de la Pintura Valenciana, Alacant.

Primer Saló de Pintura Contemporània, Castellò / IV Saló de Maig, Barcelona.

1964

X Salón de Otoño-Premio Ateneo Mercantil, València.

V Salón Internacional de Marzo, València.

II Salón Nacional de Pintura, Murcia.

I Saló Internacional de Pintura, Eivissa.

1965

XI Salón de Otoño-Premio Ateneo Mercantil, València

VI Salón Internacional de Marzo, València.

III Salón Nacional de Pintura, Alacant.

XXIII Exposición Nacional de Arte de Educación y Descanso, València.

1966

284 dies d´art, Sala Mateu, València.

Formes 66, Moncada, València.

I Salón Mediterraneo, València.

Pntura y Escultura Valenciana, Col·legi d’Aquitectes, València.

XII Salón de Otoño València.

1967

284 dies d´art, Sala Mateu, València.

Pintura Valenciana 1957-1967, Ajuntament de València.

Homenatge a Blasco Ibañez, Sala Mateu, València.

XV Premio Lissoni Iternazionale di Pintura, Milan.

Opera Grafica di artisti spagnoli, Galleria Il Giorno, Milan.

XIII Salón de Otoño, València.

Exposición Itinerante de Arte Actual, Barcelona, Madrid, Pamplona, Sevilla, València, San Sebastian.

Premio Nacional Alejandro Salazar, València.

1968

XIV Salón de Otoño, València.

1969

XIII Exposición Ciudad de Linares.

XV Salón de Otoño, València.

1970

Exposició Nacional d´Art Contemporani, Museo Pio V, Valéncia.

Cultura Popular al Paìs Valencià, Cullera, (València).

1971

Gráfica Española Actual, Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla.

1972

Art Actual, Tremp.

Arte Actual Valenciano, Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla.

La paloma, Galeria Vandres, Madrid.

M.A.N. 72, Sala Gaudí, Barcelona.

1973

Pintores Españoles, Galería de Arte Sur, Santander

II Muestra de Artes Plásticas, Baracaldo.

Miró 80, Palma de Mallorca.

Homenatge a J. V. Foix, Galeria Matisse, Barcelona; Museu de l´Empordà, Figueres.

M.A.N. 73, Galeria Adriá, Sala Gaspar, Rene Metras, Galeria Nova, Barcelona.

Spanskh Kons-Thalle, Lunds (Suècia).

Homenatge a Joan Miró, Col·legi d´Arquitectes de Barcelona i Palma de Mallorca, Galeria Adrià, Barcelona.

1974

Setmana de la Cultura Valenciana, Castell de Pilats, Tarragona.

Spanische Kunst Hente, Hans de Kunts, Munic.

Art Spagnol d´Aujourd´hui, Musée de Beaux Arts, Brussel·les.

Mostra d´Art Realitat, Col·legi d´Aparelladors, Barcelona.

ARS 74, Ateneum, Hèlsinki, Tempere (Finlandia).

1975

Nowa Grafika Hiszpanska, Museo Nacional de Wrodaw (Polónia).

Sala Pelaires, Palma de Mallorca.

Galeria Montgó, Dénia.

M.A.N. 75, Galeria Adría, Sala Gaudí, Barcelona.

1976

Art Actual del País Valencià, Morella.

Aspects of Realism, Rothmans of Pall Mall Foundation: Canadà, Bèlgica, Anglaterra, França, Alemanya, Holanda, Itàlia, Corea, USA, Espanya i Suïssa.

Els altres 75 anys, de Pintura Valenciana, Galeria Punto, Galeria Temps, Val i 30, Caixa d’Estalvis d’Alacant.

Realismo Español Contemporáneo, Comisaría Nacional de Museos y Exposiciones, itinerant.

Certamen Internacional de Artes Plásticas de Lanzarote, Canaries.

Spanskt, Galleri Nordenhake, Malenö (Suècia).

1978

Museo de la Resistencia Salvador Allende, La Llotja, València.

1979

57 Artistes i un País: Art seriat del País Valenciá, L’Eixam, València.

1980

El Retrat, Sala Parpalló, València

1981

Mostra Cultural del País Valencià, Ajuntament d’Alcoi,(Alacant).

La llum i el color, Sala Parpalló, València.

L´Art a l´escola, Escuela San José, València.

1982

New Painting from Valencia, Spanish National Tourist Office, Nova York.

Art Amnistia, Sala Parpallò, València.

1983

VIII Mostra Art Valencià d´avuí, Sala Municipal d’Exposicions d’Onda.

Art Solidaritat, Palacio del Temple, València.

1984

Exposició Internacional d´Arts Plàstiques, Palau de Congressos, Barcelona.

Arts Valencià 84, Centre Municipal de Cultura, Alcoi.

Homenatge a Picasso, (itinerant per la Comunitat Valenciana), Sala Parpalló, València.

Armengol – Exposició retrospectiva 1966-1984, Casa de la Cultura, Xàtiva.

1985

Art a València, Departament de Cultura, Xàbia (Alacant).

1986

Pintors Valencians Contemporanis, Quart de Poblet, (València).

Plàstica Valenciana Contemporània, Llotja de València.

1987

Plàstica Contemporània Valenciana, Centre Municipal de Cultura, Alcoi, (Alacant).

Exposición homenage a las víctimas del franquismo, Centro Cultural de la Villa de Madrid, Llotja de València, Casa de la Cultura de Canals (València).

Mostra de Cartells de la Comunitat Valenciana 1977-1987, Associació Mont-Joia, València.

1988

Homenage a las víctimas de franquismo, València; Museo San Telmo, San Sebastián.

Alfons Roig i els seus amics, Sala Parpalló, Palau de la Scala, València.

1989

Homenage a las víctimas del franquismo, Museo de Arte Contemporaneo, Sevilla.

1990

Colección del Museo de la Resistencia Salvador Allende, Santiago de Xile.

Del Realismo a la Figuración en la Plástica Española Contemporánea, Sala de Exposiciones Levante EMV, València.

1991

Selección de fondos para el Museo de la Solidaridad Salvador Allende, Sala de Exposiciones del Ateneo Mercantil, València.

Dels Menjars, Galeria Arte-Xerea, València.

1992

Homenatge a Miguel Hernandez, CAM, Alacant.

La Col·lecció de l´IVAM, adquisicions 1985-1992, Centre Julio Gonzalez, València.

1993

Homenatge a Vicent Andrés Estellés, Casa de la Cultura, Xàtiva.

Retratos de la Música, Palau de la Música, València.

Arte Valenciano de las Colecciones de la CAM, Aula de Cultura de la CAM, La Llotgeta, València.

Les cobertes de l´Avenir, La Gallera, València.

1994

Un Segle de Pintura Valenciana 1880-1980, IVAM Centre Julio Gonzalez, València.

Artistes del 3er mon, Sala IberCaja, València.

Col·lecció Avuí, Centre de Cultura Contemporànea, Barcelona.

1995

Informalismo y nueva figuració en la Colecció de l´IVAM, Museo Nacional de Bellas Artes, Buenos Aires (Argentina).

L´Emprenta de l´Avanguarda, Museu Sant Pius V, València.

I Trienal de Arte Gráfico: La Estampa Contemporanea, Palacio Revillagigedo, Centro Cultural Cajasturias, Gijón.

1997

A Carles Llorca dels seus amics, Centre de Cultura, Els Poblets; Casal Jaume I, Alacant; Casa Municipal de Cultura, Dénia (Alacant).

1998

Hiroshima, missatge de pau entre els pobles, Museu de Belles Arts, València.

Des de Sala Mateu, Homenatge a Mateu, Reials Drassanes, València.

9 grabadors interpreten a Ausias March, Fundació Bancaixa, València.

II Trienal de Arte Gráfico: La Estampa Contemporanea, Palacio Revillagigedo, Centro Cultural Cajasturias, Gijón.

1999

Ethica et Aesthetica, Donació Martínez Gerricabeitia, Universitat de València.

La memoria que ens uneix, Museu de la Universitat d’Alacant.

X Aniversari Art Xerea, València.

Pintura Valenciana del S. XX, Fundació Bancaixa, Valencia (itinerant).

2000

¿Quién dijo no? Imágenes del Arte Pop en España, Pabellón de Mixtos-Ciudadela Pamplona; Sala d´Exposiciones Victor de los Rios,

Casa de la Cultura de Santoña (Cantabria).

2002

Trabajo, mundo, creatividad, Fundación Mainel, Museo de la Ciudad, València; Museo de la Ciudad de Madrid.

Mostra d´Art Contemporani, Fundació Lecasse, Alcoi, (Alacant).

Cinquanta anys d´artistes i poetes, Casal Solleric, Palma de Mallorca; Universitat Politècnica de València.

Miradas distintas, distintas miradas, paisaje valenciano en el siglo XX, Museo del Siglo XIX, València.

Viaje de papel (Para Cuba – Dos), itinerante 2002-2007, Consejo Nacional de  Artes Plásticas.

Trajecte de Paper, Universitat Politècnica de València, València.

2004

Derechos fundamentales y libertades públicas, Imágenes para el XXV Aniversario de la Constitución, itinerante: Alicante, Castellón, València.

Las Bellas Artes en el Siglo XX. Valencia, 1940-1990, Drassanes, València.

Los Años Jovénes, 1960-70, itinerante 2004-2005, Alacant, Murcia, Palma de Mallorca, València.

El cos maltractat, La Nau, Universitat de València

Música y Arte II, Palau de la Música, València.

2005

L’Art de la Guerra. Visions de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, La Nau, Universitat de València.

Homenatge a LA SALETA, Sala Municipal d’Exposicions d’Onda, Castelló.

2006

Jocs Florals a Cavanilles. Art, natura i poesia, Jardí Botànic, València.

2008

De l’Altar al Carrer, Contextos de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, La Nau, Universitat de València.

Exposición solidaria Unicef, Palau de la Musica, València

2009

BLANCO/ NEGRO sujeto, espacio, percepción, Palau Joan de Valeriola, Fundación Chirivella Soriano, València.

BLANC/NEGRE subjecte, espai, percepció, Museu de BBAA de Castelló, Castelló.

Nostàlgia de futur. Homenatge a Renau. Centre del Carme, València.

Valencia 1909-2009. Cien años de diálogo de pintura y escultura. Obras de un siglo de arte valencian, Museo de la Ciudad, Valencia.

Col·lecció de Pintura Valenciana en la dècada dels 70, Sala Municipal d’Exposicions “Llotja del Peix”, Alacant.

ONEWAY, ONETICKET – Un ensayo sobre la muerte en la colección del IVAM, Institut Valencià d’Art Modern, Espai Metropolità d’Art, Torrent.

La huella fotográfica en la nueva pintura realista. La aportación valenciana (1963-2005), Centre del Carme, València.

2010

Realismo Valenciano (1963-2009): La memoria fotofráfica, Ibercaja Patio de las Infantas, Zaragoza.

IVAM#Donacions, Institut Valencià d’art Modern, València.

La imatge actual dels Borja, Sala Municipal d’Exposicions Coll Alas, Gandia (València).

Mundos para un mundo. Artistas por el desarrollo, Fundación Mainel, València.

Exposición Solidaria Unicef, Palau de la Musica, València.

Homenaje a Pedro Viguer, Sala de Exposiciones Ayuntamiento, València.

Exposición Homenaje a Miguel Hernandez. Itinerant.

Col·lecció Bassat, Museu d’Art Contemporani, Nau Gaudí, Mataró (Barcelona).

2011

Obres Mestres de la pintura en la Col·lecció de l’IVAM. Passat, Present i Futur. IVAM, València.

.

DISTINCIONS

2004

Obté per unanimitat el Premi Alfons Roig “per les seues grans aportacions en el camp artístic”..

2011

Nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carles de València per la seua consolidada trajectòria artística, per les seues destacades investigacions i experiència en el camp dels llenguatges pictòrics.

.

OBRES EN MUSEUS I ALTRES INSTITUCIONS

Museo de Dibujo, Castillo de Larrés (Huesca).

Museu Provincial Sant Pius V, València.

Museu Ajuntament de València.

Museu d´Art Contemporani d’Elx, (Alacant)

Museu de Vilafamés. (Castelló)

Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla.

Fons del diari Avui, Barcelona.

Museo de Lanzarote.

Museo Nacional de Wroclaw (Polonia).

Fons Xarxa Cultural, Barcelona.

Col·lecció de l´IVAM, València.

Colección del Museo de la Resistencia Salvador Allende, Santiago de Chile.

Fons d´Art Contemporani, Universitat Politècnica de València.

Patrimoni Artístic de la Universitat Pública de Navarra.

Col·lecció de la CAM, València.

Fundació Bancaixa, València.

Universitat de València, Col·lecció Martinez Guerricabeitia, València.

Generalitat Valenciana, Mural Metro de València.

Centre d’art Contemporain, àcentmetresducentredumonde, Perpignan.

Fundació Chirivella-Soriano, València.

Col·lecció Bassat, Art Contemporani de Catalunya, Nau Gaudí, Mataró (Barcelona).

Aquesta nota podem fer-la servir, com a pretext, tots els lectors per a encetar un diàleg amb l’obra d’Armengol. De fet, com a nota biogràfica estaria limitada a fer un itinerari escarit de les etapes de la vida professional de l’autor (naix a Benimodo 1940, …), no obstant això, té la pretensió de donar algunes claus per a dialogar amb la producció del pintor. L’ajuda que ens ofereixen les nombroses reflexions que el professor Romà de la Calle, ha publicat al voltant de l’obra d’Armengol, ens donarà la possibilitat de conèixer aspectes que faran més comprensible totes les imatges, des de les primeres obres datades en 1960 fins a les més actuals, i així, un apropament al conjunt de la seua producció artística.

Si exposem inicialment les nostres premisses per a anar desbrinant-les a poc a poc, tal vegada implique una atenció crítica que afavorirà el diàleg pretès, ja que no són arguments rígids. Armengol des dels inicis –a la llavors Escola de Belles Arts a València (1959-1963), suposadament per allò que s’evidencia– fa una autocrítica, respecte a la seua postura pictòrica dintre la contemporaneïtat. Empra les imatges de la iconografia clàssica des de l’admiració i el respecte. És una postura individual i independent, tal vegada per desconeixement d’altres corrents, no pretén incorporar-se a cap isme, no obstant això, prèviament havia indagat amb l’abstracció, ja que a l’Escola, en aquella època històrica, Tàpies era allò més innovador. Aquesta independència en l’elecció ve donada d’acord amb uns projectes concrets. Assumeix el compromís d’utilitzar aquest pretext, imatges emprades, amb una visió contextualitzada, no mai sense més mimètica. Aquests plantejaments diguem-ne conceptuals, sempre es subordinaran a les qüestions estètiques en el sentit ample del terme. Armengol a través de la seua estètica ha mostrat una actitud ètica, que li permet actualment treballar al seu estudi de Benimodo amb total independència.

Puntualitzem respecte a qüestions que avançàvem contribuirien a desxifrar el contingut de l’obra de l’autor. La noció de palimsesto (escriure reiteradament damunt la mateixa superfície) farà explicita eixa negació d’Armengol de encetar un obra a partir del no res, d’ahí que l’inici fos utilitzar un element per a després contraposar-ne d’altres, però aquesta estratègia pot ser conseqüent amb molts plantejaments. Qualsevol text es pot sotmetre a diverses interpretacions, la hibridació el mestissatge, la lluita de contraris és com un impuls, una força en tensió. A l’actualitat, les forces verticals han estat esbiaixades per allò transversal, ja no es creiem el discurs únic, som hereus força representatius de la torre de Babel. Transitar per aquesta via, és com recórrer un camí d’amagatalls, una recerca interminable. El recurs als clàssics devé com qui busca la pròpia identitat, a través de la noció de palimsesto, redibuixar el  present, creant eixa tensió dialogant, eixe impacte, entre l’apropiació i l’homenatge. D’una altra banda està el contrapunt, convivència d’elements plurals fora de context, la desmesura o mistificació d’allò quotidià utilitzat com a revulsiu per a incidir en la crítica, es fa palès en sèries on predomina l’opció de l’hiperrealisme. Tot un procediment d’identificació reivindicativa, que té eixa capacitat de recodificació, de translació del centre per a emfatitzar allò que la nostra anomalia es permet, a través de la tècnica depresa.

La tècnica, la revisió dels mitjans de comunicació, ha estat unes de les preocupacions d’Armengol. Heus ací una altra font de conflicte, l’engany òptic que ens té narcotitzats. Allò que veiem de forma homogènia que ens dóna l’aparença d’unitat i harmonia, queda invalidat per la simultaneïtat, pertany a una realitat fragmentada. És inquietant que res siga el que pareix. Aquesta paradoxa que ens obliga a suportar la presència d’elements plurals, d’aglomeracions, d’allò impur front a la visió unívoca de la realitat pura i uniforme, és una forma armengoliana de dir el que altres autors manifestaran de forma matèrica, o conceptualment. Aquesta ha conformat una etapa molt rellevant a l’hora de realitzar nombrosos treballs. S’ha fet palés a través de la descomposició del color, utilitzant els llenguatges dels mass media. També aquest arrelament a descobrir a buscar en allò ja elaborat, farà que al dibuixar, no ho fes amb el llapis sinó amb goma d’esborrar, llevar i no ficar per a descobrir allò preexistent, i així començant no de nou, en successives capes davall de cada color, com el qui ha de traure del bloc de pedra la figura que amaga.

Revisar com utilitza Armengol la seriació ens pot informar de la varietat i els continguts de la seua producció i també de les diverses etapes que han estat motiu de les seues preocupacions. Dos corrents com a motius i una constant que s’ha anat forjant al llarg del temps i que ja és element genuí, que podem considerar com la consecució de la seua identitat personal, el color. Una de les dos corrents que s’entrecreuen com a temàtiques al llarg de les nombroses sèries, podem considerar-la com a pràctica iconogràfica, migracions selectives a autors del passat, i que fent ús de les seues imatges, paradoxalment passen a formar part de l’obra estètica de l’autor. L’altra pertany a moments puntuals on predomina la sàtira o la poètica, són moments on la preocupació recau en la recerca de la identitat cultural. La forma d’al·lusió d’encetar el diàleg amb aquests períodes és a través d’imatges quotidianes amb ironia, al·legòricament, descontextualitzant jugant amb l’ambigüitat, tot guiat per la intencionalitat de produir l’impacte visual, per a provocar diverses lectures.

Si aquesta nota ha plantejat més interrogants que respostes, és que cal indagar en l’obra de l’autor. Cada mirada aporta un significat i una apropiació productiva que justifica el fet estètic.

Il·lustracions en llibres i revistes

Siesta i Baazar, publicacio del Grupo Zeta, Barcelona 1976-78.

Relatos de la Universidad, de Victor Zalbidea. Sicania Editorial, Madrid 1977.

Gandia vista pels seus xiquets. Edita Federació d´Entitas Culturals del País Valencià, Sueca 1979.

Recollim contes populars. Edita Federació d´Entitats Culturals del País Valencià, Sueca 1980.

Alzira. Mito, Leyenda, Historia, de Bernardo Monteagud. Edita Artes Gráficas Soler. València, 1980.

L´Espill, núm. 10 / 11, direcció de Joan Fuster. Edita Eliseu Climent, estiu / tardor 1981.

Abalorio – Revista de creació, núm. 24 i 25, Fundació Bancaixa, Sagunt. Navarro Impresores, Sagunt 1982.

Aventura d´un dia en el mercat, de Vicent Andrés Estellés. Edita Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana, 1987

Art Teatral, núm. 3, director Eduardo Quiles. Gràficas Torsan, València 1991.

Noves aventures de Vicent i Isabel, de Vicent Andrés Estellés. Edita Ajuntament de Burjasot, 1994.

Pensat i fet. Editor Eliseu Climent, març de 1995, pàg. 68-69. València 1995.

Art Teatral, núm. 7, director Eduardo Quiles. Artes Gráficas Soler, València 1995.

Antologia, de Vicent Andrés Estellés. Aitana editorial, 1999.

Caracters, es una revista de llibres, núm. 10. Edita Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, gener de 2000.

Corona Poètica Valenciana. A Jacint Verdeguer. Edició CEIC, Alfons el Vell, Gandia 2003.

Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència, de José Adolfo de Azcàrraga. Edita Mètode Universitat de Vaència, 2005.

Crema de Xàtiva, 1707-2007, de Germán Ramirez i poemas de Vicent Andrés Estellés. Edita: Antoni Martinez. València, 2007.

Mètode. Revista de difusió de la investigació · Hivern 2007/08. Publicacions Universitat de Vàlencia.

El llibre dels Fets. Estudi introductori i modernització lingüística per: Antoni Ferrando i Vicent J. Escartí. Edita Institució Alfons el Magnànim-Diputació de València, 2008.

Ausiàs March – Poesies. Estudi introductori, edición i glossari per Vicent J. Escartí. Edita Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València, 2009.

.

Cartells

1ª Campanya de Teatre – Música del País Valencia, 1979.

Fira d´Agost, Xàtiva 1984.

Recitals Paco Muñoz, 1987.

Retrobem la Nostra Música – VIII Campanya, 1987.

Alcoi – Festes de Sant Jordi, 1988.

1ers Premis Literaris Vicent Andrés Estellés, Benimodo 1988.

Canals – Festes, 1988.

Ontinyent – Moros i Cristians, 1991.

El Corpus de València, 1992

1er Concurs de Pintura Ciutat de Carlet, 1992.

La Señorita Julia de Strindberg, Teatres de la Generalitat, 1992.

XI Trobada d´Escoles en Valencià de la Ribera, Carlet, abril 1996.

XIII Trobada d´Escoles en Valencià de la Ribera, Benimodo, abril 1998.

Galileo de Bertol Brecht, Teatres de la Generalitat, 1999.

51 Sexeni, Morella 2000.

XX Setmana Internacional de Música de Cambra, Montserrat 2000.

IX Torneig Internacional de Futbol – Sub 20, L´Alcúdia, agost 2002.

IV Festa de la Cirera, Ajuntaments Vall de Gallinera 2004

Castell de l’Olla 2006, Villa Gadea-Altea, (Alacant).

.

Edicions gràfiques

Fuster J.: Lligat i Lacrat. València 1970.

8 serigrafies + 1 poema al País Valencià. València, 1978.

A Joan Fuster, Fundació Renae. País Valencià, 1982.

Andrés Estellés V.: El Collar de la Coloma. Altea: Art Lanuza. Alacant, 1981.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. València 1984.

Joan Fuster, Alfons Roig: Homenatge a Picaso. Poemes,gravats. Editat per la Fundació Renau. València, 1984.

Tres Fulles, tres Hores. Carpeta quarta. Barcelona juny de 1984.

Edició d’una carpeta d’aiguaforts, Llibreria d’Àvila, 1985.

Carpeta commemorativa:

Universitat Politècnica de València, 1968 – 1993, 25 anys. València, 1993.

Aniversari de l’Estatut. Generalitat Valenciana. València, 1994.

9 Gravadors interpreten a Ausias March. Activitat programada per la Fundació Bancaixa, València, 1998.

Incisions: Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Artur Heras. València, 1999.

L’Alcúdia 750 anys. L’Alcúdia, 2003.

Artists for  fashion. Semana de la moda de Valencia, 2009.

Carpeta litográfica para la Selección Española de Futbol (Armengol, Jar, Ouka Leele). Madrid, mayo 2010.