Author Archives: uso

Magranes, gener de 2011


El País 28/10/2010

El jardí de la Ribera

Estudis d’Art: Rafael Armengol

MARTÍ DOMÍNGUEZ - Valencia – 28/10/2010

Al carrer de Santa Llúcia de Benimodo, en plena Ribera Alta, viu Rafael Armengol. Treballa en l’estudi de dalt i en la planta baixa té la seua residència. Ens mostra les darreres obres: l’estudi d’un plat amb tomaques. “Són tomaques d’un llaurador d’ací, de noranta anys. He pintat una sèrie de sis quadres: unes variacions sobre les tomaques del tio Adelio…”. Són tomaques transsubstanciades per la tècnica armengoliana, però, tot i això, plenes d’intenció i de llacor. Veig uns bodegons, on es reinterpreta l’obra de Sánchez Cotán, el gran pintor de natures mortes: en aquests Armengol ha posat el seu encuny, del tot inconfusible, ço és, tres pimentons. Al nostre pintor li agraden aquests jocs, aquests colpets d’ull, desmitificar la pintura, refer-la, canviar-la, metamorfosar-la. La seua tècnica, el seu domini del dibuix, el seu coneixement del color, li permeten aquest virtuosisme, excepcional i brillant. “Per què he pintat el Laocoont amb Marylin Monroe al costat? Perquè són dos mites. Un de la nostra època, l’altre del període clàssic”. El quadre és tan verídic, tan ajustat a les seues intencions, que quasi fa l’efecte que la pruïja que burxa el Laocoont és no poder engrapar la Marylin…

Li ho comente i riu sobtat, perquè potser aquest rerefons eròtic no està del tot buscat. Vora Marylin hi ha un bell estudi acadèmic d’un nu, clarament dels inicis del pintor: “És l’únic quadre que conserve d’aquella època. El vaig pintar tot just després de Pasqua… La model es diu Valquíria, i ha posat en l’escola de Belles Arts durant molts anys. Moltes generacions d’artistes s’han format pintant-la. Com que la vaig pintar una mica grosseta, Genaro Lahuerta, que era el professor, es va aturar davant del quadre i va exclamar: collons, li ha parat bé la mona de Pasqua! I va riure, un riure de conill, hi, hi, hi!”. En el pati intern creix una olivera i li pregunte si ja n’ha collit i fet olives. Em diu que sí, i ràpidament baixa a la cuina, i torna amb unes quantes. Jesús Císcar i jo les tastem, excel.lents, tot i que potser encara una mica amargues. Són les “armengolives”: tots els anys en prepara i en regala als amics. La sajolida i altres herbes aromàtiques, amb què les adoba, les cull d’un jardí molt especial que té al bell mig dels horts de Benimodo.

Un jardí (d’escultures) entre horts

Ens ho explica la seua dona, Marisa Machí, ja al jardí: “Mon pare tenia ací tres fanecades de tarongers. Quan va faltar les vam abandonar, i de seguida es va convertir en un herbassar. Va ser aleshores que ens va vindre la idea de transformar-ho en alguna cosa que ens fera il.lusió. Com que de la taronja no tréiem quasi res, ho vam arrancar tot i vam idear aquest jardí”. I és un jardí molt bell, amb un corredor central, flanquejat per lledoners i amb distints quadres de cultiu a cada banda, com si es tractara de l’estructura d’un jardí botànic. A l’entrada creixen els xiprers i unes palmeres curulles de dàtils. “Quan veig aquestes palmeres pense en Sorolla”, em diu Armengol. I, en efecte, té alguna cosa de corn de l’abundància, de doll punyent de vida. Cull uns quants dàtils i ens els ofereix. Estan dolços i madurs, són una delícia. I em lleven l’amargor, que encara persisteix, de la potent armengoliva. Les plantes estan situades amb ordre, guardant un equilibri. Carrasques, freixes, oliveres, arbocers, til?lers, roures, jacarandes, savines, aurons… I pels marges se situen les aromàtiques: espígols, romers, orenga, sajolides, sàlvies, camamil.les, timonets. I una tanca de murta i baladre ho enclou tot.

La bellesa d’aquest jardí rau també en el fet que és absolutament inesperat. No és el jardí d’una casa, no és un jardí urbà, no és un jardí botànic. En realitat, no té cap d’aquestes pretensions. És un lloc de pau, al bell mig dels horts de tarongers, de nectarines, de bresquilleres i de caquis de la Ribera. “La gent ve a passejar, a llegir… Fins i tot a festejar”, em diu Marisa. I quan em veuen al poble em diuen: “Xe, vinc del teu jardí”. I així és: està totalment obert, és del tot accessible, els xiquets de Benimodo hi arriben amb les bicicletes (i de vegades fan alguna malifeta) i les parelles d’amants s’hi acosten de nit (i també en fan). Al fons del paisatge s’alça imponent la massa muntanyosa del Matamón i tocant el jardí hi ha un hort elegant de tarongers, amb una casa pairal que du per nom El paradís. Indubtablement, el lloc atresora una màgia especial.

En un dels quadres de plantes han col.locat una escultura d’Armengol. Es tracta de la translació al ferro d’un dels seus quadres hortícoles, concretament un que té sobre cards. El blau intens amb què ha estat pintada és un colp de color, que contrasta amb la botànica que l’engloba. “És una penca”, em diu satisfet, “i estic molt content de com ha quedat”. Es tracta de la primera escultura del jardí, de la primera peça d’un projecte molt ambiciós. “Ens agradaria que els nostres amics artistes s’animaren a cedir algunes de les seues obres. Que a poc a poc aquest jardí que vam començar sense cap intenció concreta, tan sols pel plaer de dignificar un tros de terra que ens estimem, anara prenent consistència… El pas següent és convéncer Artur Heras perquè ens faça una de les seues palmeres, i també Manolo Boix, que hi participe com millor li semble… I a partir d’ací, obrir la convocatòria a altres creadors valencians”.

Els pregunte qui dels dos cuida aquell jardí. Riuen. Però és clar que és Marisa qui el gestiona i Rafa qui trau d’aquell hort els motius pictòrics per a noves obres. Em cull una magrana, bledana i tendral, i me l’ofereix. Li comente que la magrana és símbol de fecunditat i que per això Sandro Botticelli la va emprar en aquell quadre tan ple a vessar de suggeriments que és la Madona della melagrana, que es conserva als Uffizi. Els ulls d’Armengol llueixen: potser en aquest motiu de Botticelli, juntament amb les seues magranes, tinga un nou filó d’investigació.

Arribem a un rodal de garrofers. Són uns arbres majestuosos que van salvar d’un PAI de Benaguasil. N’hi van plantar tres, però un va morir durant el trasplantament. Sota la volta d’un dels garrofers, amb la flaire dolça i melosa de les garrofes caigudes, parlem d’aquest arbre mort, el tronc del qual Rafa ha “armengolitzat” amb peces de ceràmica, amb què ha dibuixat una mena de mosaic. “He seguit les vetes del tronc, fins que he creat aquests fils de color. És quasi com si l’arbre tinguera vida, una nova vida”. Ara és Marisa qui ens ofereix el fruit d’un arbocer, vermell i granellut (i Jesús s’hi anima i el tasta). “Tot açò ha estat una peripècia”, conclou rient. I Rafa assenteix i rebla: “Ara volem fer oli amb les oliveres del jardí”. “Armengoli”, propose jo. “Això mateix!”, exclamen tots dos alhora.

Els camins de l’art són inescrutables.

Las Provincias, 18/01/2010

EL ABECÉ DE LA CULTURA

“La pintura tiene que sugerir, inquietar”

DAVID BURGUERA dburguera@lasprovincias.es

Rafael Armengol disecciona colores y trabaja sobre las tonalidades cromáticas con el fin de desentrañar todos sus misterios y desenmascarar la realidad, lo que le ha convertido en un referente de la pintura valenciana. Armengol desarrolla su trabajo a través de un pormenorizado estudio e investigación del color en su taller de Benimodo. El pintor contestó a las preguntas en valenciano.

-¿En qué trabaja actualmente?

-Preparo una exposición para Gandia con motivo de la celebración del nacimiento de Francesc de Borgia en 1510.

-¿Investiga y pinta a través de maquinaria creada por usted?

-Normalmente, cuando trabajas de la manera en que lo hago yo, terminas por inventarte los aparatos que te permiten solucionar los problemas en los que tú

mismo te metes con el fin de lograr una determinada solución.

-En su caso, pintar no es sólo ponerse a pintar.

-Son procesos, no complicados, pero si un poco inusuales. Yo distingo dos tipos de color. Por un lado, está el color-materia, el que usa la imprenta

(magenta, cian y amarillo), que superpuestos conforman el negro. Por otra parte está el color-luz (rojo, verde y azul), que en su conjunto forman el blanco si

vibran a la misma intensidad. Me baso en una teoría sobre la percepción del color luz.

-¿Emplea el ordenador?

-Utilizo habitualmente filtros de colores. El cuadro lo realizo tres veces, para tratar el rojo, el verde y el azul,previamente en el ordenador, en blanco y negro,

hago una selección de los tres colores para ver las densidades, y eso me sirve de referencia.

-Su investigación del color parece asunto de científico.

-Yo parto de comprobaciones empíricas, sobre el terreno, no obstante, tengo conocimiento que existen estudios publicados sobre el comportamiento del

color. Esta experimentación y concepción del color, normalmente, están muy bien explicadas de manera teórica. Yo lo experimenté y llegué a una conclusión

por mi propio camino.

-¿Y cuando se lo encontró en los libros le dio la sensación de haber perdido el tiempo?

-No. La teórica cromática tiene un fin científico, y yo la aplico a la pintura, que es otro lenguaje, con otra finalidad. La ciencia explica desde hace mucho

tiempo lo que ocurre con el color, yo no he descubierto nada, pero sí es cierto que empiezas a experimentar y cada vez te adentras más, hasta que observas

la imagen que ofrece un televisor, por ejemplo, y pretendes desenmascarar ese ‘engaño’ que normalmente pasa desapercibido.

-¿La técnica es tan importante como la inspiración?

-El dominio de la técnica es fundamental, y además, es satisfactorio en sí mismo, si te gusta pintar. Cuando dominas la técnica puedes experimentar.

-¿Se siente dominador de la técnica?

-Sí. La técnica es muy importante para mí. Te permite llevar a la práctica lo que tienes en mente. Tampoco quiero decir que se trata de un conocimiento

concluido. Todo evoluciona.

-¿Cómo se pasa del abstracto en los 60 al actual hiperrealismo?

-Cuando yo estudiaba , lo que más me gustaba eran las texturas. Mi pintor de referencia era Tàpies, una época en que mostraba texturas, rasgados,

materia… y yo experimenté con las texturas, pero no de manera anárquica, sino con una cierta composición ordenada. Comencé a introducir elementos

figurativos, narrativos. Sentía que el abstracto no me daba todo lo que pretendía y comencé e a introducir elementos de la historia del arte, principalmente del

Renacimiento, en los que superponía los colores, las imágenes. El tratamiento era darle a un elemento clásico, una ejecución desde una mirada actual. La

evolución está en ti mismo, porque un cuadro siempre invita a nuevos cuadros, te abre caminos. Hay que entender el porqué de ese nuevo rumbo, y una vez

uno se entiende eso, empieza una investigación nueva.

-¿Qué piensa hoy de aquellos primeros trabajos?

-En la vida no tienes siempre las mismas inquietudes. La sociedad cambia y tú también. Cuando hice una serie sobre la matanza del cerdo, la realidad social

daba para eso, era finales de los 60, principios de los 70, y la situación del país no era la misma que ahora. Debía decir cosas que quizá iban

contracorriente.

-¿Y ahora?

Ahora veo la pintura como una necesidad de incitar un estado de reflexión. La pintura siempre tiene que sugerir, inquietar, quizá sin concretar, para evitar

hacer lecturas únicas y propiciar nuevas miradas. La pintura no es, actualmente, para mí, un elemento de choque, sino un lenguaje. El empleo de las rayas y

los puntos también es un modo de desenmascarar esa realidad que llega a través de la televisión y el ordenador, los mass-media de hoy. La imagen que

recibimos no es la realidad, sino una versión óptica, lo que vemos a través de los medios audiovisuales es un engaño visual, una ficción que aceptamos sin

detenernos a analizar su soporte. El material de mis cuadros es este soporte.

-¿Observa a la gente cuando mira sus cuadros?

-Normalmente no puedo. Sí que oigo algunos comentarios de gente que no sabe que soy el autor, y cuando coinciden de alguna manera con tu percepción

te alegra. Para mí, lo máximo es que la gente, delante del cuadro, se siente satisfecha de la misma forma que yo. Que el espectador perciba algo de lo que

pretendo reflejar es gratificante.

-¿Benimodo le inspira?

-Yo creo que si hubiera estado en otro lugar, mi obra sería otra. Por eso te hablo en valenciano y hubiese querido que mis palabras se leyesen en

valenciano. Todo condiciona. Muchas de mis series nacen del entorno. Es el caso series como ‘La matanza del cerdo’, o la de ‘La huerta’, que siendo

colorista, su intencionalidad era totalmente distinta a esos paisajes bucólicos.

http://www.lasprovincias.es/20100118/culturas/pintura-tiene-sugerir-inquietar-20100118.html

Exposició Armengol d’après Mantegna al Centre d’Art Contemporain Àcentmètresducentredumonde, Perpignan, 2004.



LLIBRES

VV.AA.: Enciclopedia del Arte español del siglo XX. Volum. II Editorial Mondadori, Madrid 1969.

Alexandre Cirici: L´Art Català contemporani. Edicions 62, Barcelona 1970.

VV.AA.: L´Art Català contemporani. Edicions Proa, Barcelona 1972.

C. Arean: Treinta años de arte español. Editorial Guadarrama, Madrid 1972.

VV.AA.: Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Tomo I …

M. A. Català Gorges: Cien años de pintura, escultura y grabados valencianos. 1878-1978. Edita Caja de Ahorros de Valencia, València 1978.

F. Mª Garin Ortiz de Taranco: Historia del arte de Valencia. Edita Caja de Ahorros de Valencia, València 1978.

R. Marín Viadel: El realisme social en la plàstica valenciana contemporània. 1964-1975. Editorial Nau Llibres, Departament d´Estètica de la Universitat de València, València 1981.

Romà de la Calle: Estética & Crítica y otros ensayos. Editorial Edivant, València, 1983.

Manuel Muñoz: La pintura contemporània del País Valencià 1900-1980. Editorial Promoteo, València 1981.

A. Roig: Art avui del nostre temps. Edita Diputació de València, València 1984.

F. Calvo Serraller: España. Medio siglo de arte de vanguardia, 1939-1985. Editorial Fundación Santillana – Ministerio de Cultura, Madrid 1985.

Romà de la Calle, J. Garneria, F. Prats Rivelles: Plática valenciana contemporánea. Editorial Promociones Culturales del País Valenciano, València 1986.

VV.AA.: Historia Grafica de la Comunidad Valenciana – Crónica 1987. Edita Vicente García, València 1988.

Valeriano Bozal: Summa Artis. Tomo XXXVII. Editorial Espasa-Calpe, Madrid 1992.

Michelle Vergniolle Delalle: Peinture et opposition sous le franquisme. La parole en silence. Edita L’Harmattan, Paris 2004.

Román de la Calle: El ojo y la memoria. Materiales para una historia del arte valenciano contemporáneo. Publicado por la Universidad de Valencia, València 2006.

VV.AA. Història del País Valencià, Transició, Democràcia i Autonomia. Edicions 62 Barcelona 2006.

VV.AA: Variaciones sobre el Color. Secretariado de Publicaciones, Universidad de Sevilla, Sevilla 2007.

.

CATÀLEGS INDIVIDUALS

Rafael Armengol. Dibujos. Club Universitari, Departament d´activitats culturals del SEU. Text de S. Soria. València 1963.

Boix, Heras, Armengol. VII Exposició ARS, Seminari Metropolità, Montcada 1963.

Boix, Heras, Armengol. Col·legi Major Alameda, València 1964.

Boix, Armengol, Heras. Sala Mateu, Valènicia 1965.

Armengol. Sala Mateu. Text de Màrius Viadel. València 1966.

Armengol, Boix, Heras. Galería Bique, Madrid 1966.

284 Días de Arte (carpeta). Sala Mateu, València 1966-67.

Armengol. Ateneo de Madrid. Text de Tomàs Llorenç. Madrid 1970.

Boix, Armengol, Heras. Col·legi Oficial d´Arquitectes de Catalunya i Balears. Textos de Joan Fuster i Alexandre Cirici. Barcelona 1971.

Armengol. Galería de Arte Sur, Santander 1972.

Armengol, Heras, Boix. Col·legi Oficial d´Arquitectes de València i Múrcia. Text de Joan Fuster. València 1972.

Boix, Heras, Armengol. Galeria Adrià, Barcelona, Salom Galería de Arte, València. Text de Raimon. Barcelona 1972.

Boix, Heras, Armengol. Sala Pelaires. Text de Vicent Andrés Estellés. Palma de Mallorca 1973.

Boix, Heras, Armengol. Galería Esti-Arte, Madrid 1973.

Boix, Heras, Armengol. Galería Vandres, Madrid 1973.

Boix, Heras, Armengol. Galería Atenas, Zaragossa 1973.

Armengol. Galeria Adrià. Text de F. Pi de la Serra. Barcelona 1974.

R. Armengol: sèrie l´Horta. Galería Vandres. Text de David Seaton. Madrid 1976.

R. Armengol. Sala de Cultura de la Caja de Ahorros de Navarra. Text de S. F. Pamplona 1977.

Armengol: l´Horta. Galeria Cànem. Text de Josep Lozano. Castelló 1977.

Boix, Heras, Armengol. Sala Pelaires. Text de Joan Fuster. Palma de Mallorca 1977.

R. Armengol: Sobrealimentació. Galeria del Palau. Textos de Romà de la Calle i Josep Lluís Seguí. València 1981.

R. Armengol. Centre Municipal de Cultura. Text de Josep Palàcios. Alcoi 1985.

Armengol. Centre Cultural de la Vila d´Ibi. Text de Josep Palàcios. Ibi 1985.

Armengol. Pintures 1965/1986. Sala Parpalló. Textos de Vicent Aguilera Cerni, Aurora Garcia i Josep Palàcios. València 1987.

Boix, Heras, Armengol. 70´ (retrospectiva). Galeria Arte Xerea. Text de Romà de la Calle. València 1989.

R. Armengol. Galeria Arte Xerea. Text de Josep Lluís Seguí. Valencia 1991.

Brià, Ribes, Solbes, Armengol: Dels Menjars. Galeria Arte Xerea. Text de R. Ballester Añón. València 1991.

Armengol: “Com del del a la terra”. Universidad Pública de Navarra. Textos de Vicente Aguilera Cerni i A. Ballestero. Pamplona 1993.

Armengol. Pintures. Sèries “Com del cel a la terra” i “V.M.V.”. Sala Municipal d´Exposicions, Casa de la Cultura, Ajuntament d´Alzira. Text de B. Montagud. Alzira 1994.

Boix, Heras, Armengol. IVAM Centre Julio Gonzalez. Textos de Maria Lluïsa Borràs, Miguel Fernández-Cid, Teresa Posada Kubissa, Vicent Todolí, Carmen Gracia, Juan Cruz Ruiz i Josep Lozano. València 1995.

Armengol: “Barres i estrelles, Popei en Pompeia”. Girarte 96. Textos de Olga Real, J. V. Escartí i Jaume Pérez Montaner. Requena 1996.

Por Op Pompeia – Pintures Armengol. Sales del Justícia i del Consell. Textos de Jesús Huguet i Francisco Ors. Morella 1998.

Armengol. Pintures 1966-1998. Centre Cultural d´Alcoi. Text de Jesús Huguet i Francisco Ors. Alcoi 1998.

Armengol d’apès Mantenga. L’Almudí. Textos de Romà de la Calle i Vicente Sanfelix. València 2003.

Rafael Armengol Pintures 1960-2000, Fundacio Bancaixa. Textos de Romà de la Calle, Manuel Muñoz Ibañez i Pilar Pedraza. València 2004.

Torre de Babel II, Rafael Armengol. Text de Bernat Montagud. Castellde l’Olla, Villa Gadea-Altea 2006.

Armengol, Sèrie Giorgione-Tiziano 2006-07. Text de Jesús Huguet. L’Alcudia 2007.

Armengol. Centre d’Art Contemporain. Text de M. Machí. Perpignan 2009.

RAFAARMENGOL. Fundació Bancaixa. Text de Ricard Silvestre. València 2009

RAFARMENGOL. Sala Municipal d’Exposicions “Coll Alas”. Text de Vicent Josep Escartí. Gandia 2010.

.

CATÀLEGS COL·LECTIUS

I Salón del Mediterraneo. Feria Muestrario Internacional. Textos de Carlos Arean, Alexandre Cirirci i Vicent Garcia Cervera. València 1966.

284 Días de Arte. Sala Mateu. València 1966.

Arte actual Valenciano. Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla. Textos de Tomás Llorens i Vicente Aguilera Cerni. Sevilla 1972.

M A N 72 (Muestra de Arte Nuevo). Sala Gaudí. Text de Francisco Valbuena. Barcelona 1972.

La Paloma. Galería Vandrés. Text de Juan Ramírez de Lucas. Madrid 1972.

M A N 73: “Homenatge a Joan Miró”. Galeria Adrià / Sala Gaspar / Galeria René Métras / Galeria Nova. Text de Arnau Puig. Barcelona 1973.

Muestra de Arte Nuevo. M A N 75. Galeria Adrià / Sala Gaudí. Text de Arnau Puig. Barcelona 1975.

Kolekcfa Ewy Garzteckief. Muzeum Narodowe. Text de Ewa Garztecka. Wroclaw 1975.

Art Actual del País Valencià. Torres de Sant Miquel / Galeria Cànem, Morella 1976.

75 Artistes i un País, Art Seriat del País Valencià. Sales d´Exposicions del Museu Històric Municipal de l´Excm. Ajuntament de València. València 1979.

La Llum i el Color. Sala Parpalló. Valencia 1980.

Miró 80. Colegio de Arquitectos delegación de Baleares. Textos de Josep Lluís Sert i Rafael Alberti. Palma de Mallorca 1973-74.

Mostra Cultural del País Valencià. Ajuntament d´Alcoi. Textos VV. AA. Alcoi 1981.

Arco 82. Galeria Palau (Valéncia). Madrid 1982.

Colección Pictórica del Excmo. Ayuntamiento de Valencia (2ª parte). València 1983.

VIII Mostra Art Valencià d´Avui. Sala Municipal d´Onda. Text de Joan F. Mira. Onda 1983.

Art Valenciá 84. Centre Municipal de Cultura. Alcoi 1984.

Exposició Internacional d´Arts Plàstiques. Palau de Congressos. Barcelona 1984.

Plàstica Valenciana Contemporània. Centre Municipal de Cultura. Textos de Aguilera Cerni, Romà de la Calle i Antoni Miró. Alcoi 1987.

Exposicien d´Afichas dau Pais Valencian. Associacien Mont-Joia, Sala Parpalló. València 1987.

Homenaje a las víctimas del franquismo. Centro Cultural de la Villa. Textos VV.AA. Madrid 1987.

Alfons Roig i els seus amics. Sala Parpallò – Palau de la Scala. Texts VV.AA. València 1988.

Selección de Fondos para el Museo de la Solidaridad Salvador Allende. Sala de Exposiciones del Ateneo Mercantil. Textos de Hortensia Bussi de Allende i Juan Angel Blasco Carrascosa. València 1991.

A Miguel Hernandez 50 x 50. Museo de Arte Contemporáneo de Elche. Textos de Antoni Bonet Correa, Arcadi Blasco, Miguel Hernandez. San Vicente (Alacant) 1992.

Arco 92. Galeria Arte Xerea (València), Madrid 1992.

Arte Valenciano en las Colecciones de la CAM. Aula de Cultura CAM “La Llotgeta”. València 1993.

Retrats de la Música. Palau de la Música. Textos de Jose Luís Tellez i Rosa Martínez Artero. València 1993.

Les cobertes de l´avenir. La Gallera. Textos d’Eliseu Climent, Manuel García i Rosa Raga. València 1993.

Col·leció d´Art de l´Avui. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Text de Pilar Parcerisas. Barcelona 1994.

Un Segle de Pintura Valenciana. Centre Julio González. Texts VV.AA. València 1994.

La Impronta de la Vanguardia. Museo San Pio V. Texts VV.AA. València 1994.

Fons d’Art Contemporani. Universitat Politècnica de València. València, 1995.

Informaqlismo y Nueva Figuración en la Colección del IVAM. Textos: VV.AA. Valencia, 1995.

Unicef 50 Aniversario. Sala de Exposiciones Palau de la Música. València 1996.

A Carles Llorca dels seus amics. Centre de Cultura els Poblets / Ajuntament de Denia / Casal Jaume I, Alacant / Centre Cultural CAM, Benidorm. Textos VV.AA. Alcoi 1997.

I Trienal de Arte Gráfico. La Estampa Contemporánea. Centro Cultural Caja de Asturias, Palacio de Rivillagigedo. Gijón 1995.

Hiroshima. Mensaje de Paz entre los pueblos. Museo de Bellas Artes de Valencia. Textos VV.AA. València 1998.

II Trienal de Arte Gráfico. La Estampa Contemporánea. Centro Cultural Caja de Asturias, Palacio de Rivillagigedo, Gijón 1998.

Desde Sala Mateu: “Homenatge a José Mateu”. Reials Drassanes. Texts VV.AA. València 1998.

Pintura Valenciana del segle XX. Fundació Bancaixa. Textos de Carmen Gracia, Jose Francisco Ibars, Juan Manuel Bonet i Romà de la Calle. València 1999.

La Memòria que ens uneix. Museu de la Universitat d´Alacant. Textos de Romà de la Calle, Juan Ángel Blasco Carrascosa, José A. Martínez Bernicola i Kevin Power. Alacant 1999.

Arco 2000. Galeria i Leonarte (València). Madrid 2000.

¿Quién dijo no? Imágenes del Arte Pop en España. Sala de Exposiciones “Víctor de los Ríos”. Text de Fernando Francés, Gobierno de Cantabria / Ayuntamiento de Pamplona 2000.

Arco 2001. Galeria i Leonarte (València). Madrid 2001.

Un segle de Carteles de la Feria de Xàtiva. Museo de Bellas Artes. Textos de F. Javier Pérez Rojas i José Luís Alcaide. València 2002.

Mostra d´Art Contemporani. Fundació Lecasse. Textos de Francesc Verdú, Margalida Tur i Sol Ferri. Alcoi 2002.

Cinquanta anys d´artistes i poetes. D´Antoni Tàpies a Miquel Barceló. Universitat Politècnica de València / Ajuntament de Palma: Casal Solleri. Texts de Margalida Tur i Sol Ferri. Alcoi 2002.

Trabajo, mundo, creatividad. Museo de la Ciudad de Valencia. Textos de José Manuel Mora Fandos, José Antonio Millán Alba i Jorge Sebastián Lozano. València 2002.

Las Bellas Artes en el siglo XX. Valencia, 1940-1990. Reials Drassanes, València. Textos de Fernando Huici, Carlos Pérez i Vicente Jarque. València 2003.

Patrimonio Artístico de la Universidad Pública de Navarra. Tetos: VV.AA. Pamplona, 2003

Viaje de papel (PARA CUBA- DOS). Itinerante 2003-2007.Consejo Nacional de las Artes Plásticas. Text: Josep Lluís Peris. València/CNAP. L’Havana, 2003.

El cos maltractat. Universitat de València. Textos de Ricard Huerta i Gloria Bosch. València 2004.

Los años jóvenes 1960-1970. Textos VV.AA. Alacant, Murcia, Palma de Mallorca. València 2004-2005.

Derechos fundamentales y libertades públicas. Textos VV.AA. Alacant, Castelló, València 2004.

Fons d’Art Contemporani. Universitat politècnica de València. Textos de VV.AA. València 1995.

Homenatge a la Saleta. Sala Municipal d’Exposicions d’Onda. Textos de VV.AA. Onda 2005.

L’Art de la Guerra. Visions de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. Universidad de Valencia. Textos VV.AA. Valencia 2005.

De l’Altar al Carrer. Col·lecció Martinez Guerricabeitia. Universidad de Valencia 2008. Fons d’Art Contemporani. Universitat politècnica de València. Textos de VV.AA. València 1995.

Jocs Florals a Cabanilles: Art, Natura i Poesia. Universitat de València-Jardí Botànic. Textos de VV.AA. Valencia 2006.

Crema de Xàtiva, 1707-2007. La Història. El Llibre. L’Exposició. Textos de Gemán Ramírez i Vicent Andrés Estellés. Valencia 2007.

Pintura Valenciana década de los 70. Fondos del Patrimonio Artísticode la UPV. Textos de Roman de la Calle, Maria Teresa Beguiristain y Manuel muñoz Ibáñez. Valencia 2008.

De l’Altar al Carrer. Contextos de la Col·lecció Martinez Guerricabeitia. València, octubre de 2008

Oneway,Oneticket un ensayo sobre la muerte en la colección del IVAM. Textos VV.AA. Valencia 2008.

Fons del Patrimonio Artístic de la Universitat Politècnica de València. Maig de2009

Blanco/Negro sujeto,espacio,percepción. Palau Joan de Valeriola. Textos de Joan Robledo Palop, Xenofon Batiskas. València 2009.

Nostàlgia de Futur Homenatge a Renau. Centre del Carme. Textos VV.AA., València 2009.

Col·lecció de pintura valenciana en la dècada dels 70. Textos de Facundo Tomás. Valencia 2009.

Valencia 1909-2009. Obras de un siglo  de arte valenciano. Textos VV.AA. València 2009.

La huella fotogràfica en la nueva pintura realista. Textos VV.AA. València 2009.

La memoria fotogràfica- Realismo valenciano (1963-2009). Ibercaja Patio de la Infanta. Texto de Felisa  Martinez Andrés. Zaragoza1010.

La imatge actual dels Borja. Sala d’Exposicions Coll Alas. Textos de Romà de la Calle i Carlos Marzal. Gandia 2010.

.

ARTICLES EN PREMSA I REVISTES

E. L. Chavarri: “Cuatro alumnos galardonados en Burjasot exponen en la Sala Prats”. Las Provincias, 14-I-1960.

Juan Gomar: “Siete artistas jóvenes opinan sobre el (III) Certamen Juvenil de Arte”. Levante, 1960.

Anònim: “Sala Prats”. Cartelera Sipe, febrer 1963, pàg. 69.

E. Ferrando Jr.: “La nueva pintura. A propósito de Armengol, Boix y Heras”. Las Provincias, gener 1964.

E. L. Chavarri: “El VI Salón de Marzo de Arte Actual, en el Ayuntamiento”. Las Provincias, 25-III-1965.

Anònim: “Premios en la XXIII Exposición Nacional de Arte de Educación y Descanso”. Las Provincias, 10-XII-1965.

Anònim: “La XXIII Exposición Nacional de Arte de Educación y Descanso”. Levante, desembre 1965.

Pedro Antonio: “Diálogo con Armengol”. Levante, núm. 11.387, 17-XI-1966, pàg. 10.

Anònim: “Boix, Heras, Armengol en Mateu”. Levante, febrer 1967.

E. L. Chavarri: “Exposiciones en Sala Mateu”. Las Provincias, 8-IV-1967.

Anònim: “Inagurata la mostra dei grafici spagnoli”. Il Diario di Milano, 15-IX-1967.

a.e.: “Alla Galleria de <<Il Giorno>>”, L´Italia, 1-X-1967, pàg. 9.

Mario Portalupi: “Premio per la rielaborazione storicistica del metodo critico”. La Notte, 7-X-1967.

Anònim: “Inagurata la mostra dei grafici spagnoli”. Il Diario di Milano, 15-IX-1967.

E. Lopez Chavarri: “Armengol primer premio del Concurso Nacional de Pintura Universitaria Alejandro Salazar”. Las Provincias, 1967.

E. López Chavarri: “Armengol en Val i 30”. Las Provincias, abril 1968.

Camara: “Breve charla con Armengol”. Levante, 21-IV-1968.

Anònim: “Premio y accésits del XIV Salón de Otoño”, Levante, 20-X-1968.

Florencio Martínez: “El regreso a lo humano de Rafael Armengol”. Gaceta del Norte, 16-III-1969.

Vegas Aranburu: “Armengol expone en los Salones de Cultura de la calle Olaguibel”.Correo Español – El Pueblo Vaso, 22-III-1969, pàg. 5.

Vegas Aranburu: “Ampliaciones sobre Armengol”. Correo Español – El Pueblo Vasco, 26-III-1969.

Anònim: “Fallo del XV Salón de Otoño de Pintura, convocado por el Ateneo Mercantil”. Levante, 16-X-1969, pàg. 9.

Anònim: “El concurso Blanco y Negro prueba que la pintura explora nuevos horizontes”. Blanco y Negro, núm. 3.027, pàg. 89, 1970.

Anònim: “Armengol”. Pueblo, 2-XII-1970.

Giralt Miracle: “Armengol, Heras, Boix”. Destino, núm. 1.752.

A. del Castillo: “Armengol, Heras, Boix, en el Colegio de Arquitectos”. Diario de Barcelona, 11-IV-1971.

Santiago Vilanova: “Armengol, Heras, Boix: tres agresivos figurativistas valencianos”. Diario de Barcelona, 27-IV-1971, pàg. 20.

J. V. R.: “Armengol, Heras, Boix, Colegio de Arquitectos”. Tele – Exprés, 25-IV-1971.

Senti Esteve, C.: “¿Por la intuición al hiperrealismo? Entrevista con Boix, Heras y Armengol”. Levante, 25-II-1972.

Juan de Segarra: “Armengol”. Tele – Exprés, febrer 1972.

S.: “Presentación de serigrafías de Boix, Heras y Armengol en la Galería Salom”. Levante, febrero de 1972.

Mª Lluisa Borras: “Armengol”. Destino, febrero de 1972.

Senti Esteve, C.: “¿Por la intuición al hiperrealismo?  Entrevista con Boix, Heras y Armengol”.Levante, 25-II-1972.

Juan Antonio Sandoval: “Armengol: realismo con sentido crítico”. El diario Montañés, Santander, 8-VI-1972.

Leopoldo Rodríguez Alcalde: “Armengol en Arte Sur”. Alerta de Santander, junio de 1972.

Anna Cuñe de Tosquella: “L´art a casa nostra”. La Mañana, Lérida, 7-IX-1972.

José María Moreno Galban: ”Boix, Heras, Armengol en la Galería Adrià de Barcelona”. Triunfo, núm. 493.

Anònim: “Boix, Heras, Armengol”. Última Hora. 24-II-1973, pàg. 9.

Añó: “Exposición en Sala Pelaires”. Diario de Palma, 24-II-1973.

Juan Bonet: “Una rosa es una rosa es una rosa”. Baleares. Palma de Mallorca, 24-II-1973.

Miguel Fernández-Braso: “Boix, Heras, Armengol: en busca de la realidad”. ABC, 27-X-1973.

Villagomez: “Arte contratante, donde se habla de un trío talentudo y bien avenido”. La Codorniz, 28-X-1973.

José Martínez Velasco: “Boix, Heras, Armengol”. Desarrollo, Madrid, 28-XI-1973.

Azpeitia: “Tres hiperrealistas en <<Atenas>>: Boix, Heras y Armengol”. Heraldo de Aragón, noviembre de 1973.

Luis J. García: “El hiperrealismo o el presente del Arte”. Heraldo de Aragón, Zaragoza, 2-XII-1973.

Javier Solo: “La matanza de Armengol”. Mundo, 8-IV-1974, pàg. 44.

Anònim: “Armengol”. Diario de Barcelona, 5-V-1974.

José Valles Robira: “Armengol”. Tele – Exprés, 10-XI-1974.

j. d. r.: “Las dualidades de Armengol”. Destino, núm. 1.910.

Amadeu Fabregat: “Boix, Heras y Armengol: valencianos en el MAN”. Las Provincias, 19-X-1975.

Francesc Galí: “ Obra gráfica del taller Ibograf de Ibiza”. MD /Mundo del arte, 29-V-1976.

José María Davó: “Rafael Armengol: un pintor honest”. El Poble Valencià, 1-XII-1977.

José Garneria: “ Luz y color sobre Joan de Joanes”. Diario de Valencia, 14-V-1980.

Eduardo L. Chavarri Andujar: “Crítica de arte”. Las Provincias, 1-V-1981.

Josep Torrent: “El franquismo no pudo con su recuerdo” (retrato a Juan Murria de Armengol). Diario de Valencia, 6-XI-1981.

Francesc Bernàcer: “Armengol: la llum en el color”. Ciudad, Alcoi, 17-III-1985.

R. V. M.: “Armengol desempolva su arte tras seis años de oscuridad”. Levante, 12-III-1987, pàg. 42.

Román de la Calle: “Las ironías de Rafael Armengol”. El diván, Las Provincias, 21-III-1987.

Rafael Prats Rivelles: “Armengol”. Que y donde, 23-III-1987, pàg. 13.

Carles Gámez: “Armengol, porcs, pebrots i àngels”. El Temps, 20-IV-1987, pàg. 52.

Olga Real: “Armengol: Velar y desvelar la trama pictórica”. Levante, 13-V-1987, pàg. 18.

Olga Real: “El cartel hecho cambio”. Ciudad de Alcoy, 5-IV-1988.

Ximo Lloréns: “La realidad siempre a superado la ficción”. Ciudad de Alcoy, abril 1988, pàg. 164.

Anònim: “Armengol homonatge a Warhol”. El Temps, 2-V-1988.

Olga Real: “Investiga la percepción óptica del color”. Levante, 13-V-1988.

Mª Àngeles Arazo: “Investigació óptico cinética con las imágenes de Marylin, Liz Taylor y Jacqueline Kennedy”. Las Provincias, maig 1988.

Elvira Banzo: “El hiperrealismo crítico de Rafael Armengol”. Heraldo de Aragón, 23-X-1988, pàg. 12.

Luís Lles Yebra: “La sublimación del Pop Art”. Diario de Aragón, novembre 1988.

J.L. Ara Olivan: “Andy Warhol – Armengol”. Diario del Altoaragón, 6-XI-1988.

Rafael Prats Rivelles: “Revival: Boix – Heras – Armengol”. Levante, 6-X-1989.

Mª José Muñoz Peirats: “Armengol, Heras, Boix a tres bandas”. Levante, 5-XI-1989.

R. Ventura Meliá: “Los únicos marchantes son las instituciones”. Levante, 11-IV-1991, pàg.51.

Enzo Mondino: “Las recepciones lumínicas de Armengol”. Túria, núm. 1.421, pàg. 22, 1991.

Anònim: “Recepcions oficials de R. Armengol”. El Punto, 12-IV-1991, pàg. 13.

Fernando Arias: “Rafael Armengol renueva el arte pop”. Hoja del lunes, 15-IV-1991, pàg. 76.

R. P. R.: “Vuelve Rafael Armengol”. La Cartelera, 25-IV-1991, pàg. 44.

C.M.: “Rafael cuelga en la Sala Carlos III su última serie pictórica”. Navarra hoy, 14-V-1993.

Felipe Rius: “La obra más intuitiva de Rafael Armengol”. Egin, 14-V-1993.

Juan Kruz Lakasta: “Zerutik lurrera”. Egunkaria, 14-V-1993, pàg. 24.

Anònim: “Les portades de l´avenir”. El Temps, 18-X-1993, pàg. 64.

Laura Garces: “Armengol en Carlet-San Remo”. Las Provincias, 27-X-1993.

Pere Chovares: “Rafael Armengol expone una colección de grabados en Carlet”. Levante, 29-X-1993.

Bernat Monteagut: “Nadie falto a su cita con Armengol”. Levantela Ribera, 17-III-1994, pàg. 47.

D. V.: “Boix, Heras, Armengol, nuevo realismo para el IVAM”. ABC – Valencia, 24-IV-1995, pàg.61.

A. V.: “El diálogo artístico y el gusto por la obra bien hecha de Heras, Boix y Armengol centran una muestra del IVAM”. El País – Comunidad Valenciana, 28-IV-1995, pàg. 8.

R. V. M.: “El IVAM reúne a Boix, Heras y Armengol, treinta años después”. Levante, 28-IV-1995, pàg. 61.

Myriam Villalba: “La cuerda de los tres hilos”. Diario 16 – Comunidad Valenciana, 28-IV-1995.

Juan Bautista Peiró: “Boix, Heras y Armengol”. Levante – Posdata, abril 1995.

Vicente Jarque: “Boix, Heras, Armengol”. El País: Babelia, 13-V-1995.

Ramón Alfil: “Armengol mezcla cultura antigua con hiperrealismo americano”. Las Provincias – la Ribera, 13-II-1996, pàg. 38.

Santi Vallés: “Armengol expone en L´Alcúdia su colección de Popei en Pompeia”. Levante – la Ribera, 29-VIII-1996, pàg. 25.

Vicent Josep Escatí: “Armengol o el compromís amb el país”. Levante – la Ribera, 14-XII-1996, pàg. 43.

Adolf Beltran: “Nueve Artistas para el poeta”. El País – Comunidad Valenciana, noviembre 2007, pàg. 16

Ch. P. D.: “Rafael Armengol en Galería Arte Xerea”. Levante – Posdata, 1997.

Ximo Llorens: “Armengol muestra treinta y dos años de trabajo en una exposición”. La Ciudad de Alcoy, 21-XI-1998.

Anònim: “Armengol: l´Art com un palimpsest”. La Ciudad de Alcoy, 24-XI-1998, pàg. 10.

A. G. R.: “Rafael Armengol, una retrospectiva”. El Punto de las Artes, 11-XII-1998, pàg. 20.

Anònim: “Trenta-dos anys de Realisme”. Imatges, desembre de 1998, pàg. 9.

Anònim: “Armengol”. Ciudad Semanal, núm. 73, pàg. 25-28.

F.B. : ” Bancaja muestra la pintura valenciana del siglo XX a trvés de sus fondos”. El País, 13-II-1999.

Bernat Monteagud: “Rafa Armengol: pintor”. Plaça Major, núm. 4, 1999, pàg. 10-13.

M. Ángeles Arazo: “El Quattrocento en puntos de color”. Las Provincias, 13-I-2000.

R. Ventura Meliá: “Armengol: es muy fácil que te digan por donde ir y entrar en el juego”. Levante, 14-I-2000, pàg. 71.

A. G.: “En honor de Piero della Francesca”. Levante – Posdata, 21-I-2000.

Manuel Muñoz Ibáñez: “ Notas de ARCO “ Las Provincias, 26-II-2000

José Garneria: “Armengol Quattrocento”. Las Provincias, 22-I-2000, pàg. 68.

E.A. “ M’agrada allò que faig i esforçar-me perquè isca bé en satisfà “. Pueblo- Cultura, octubre de 2001

Bernat Montagud: “Un itinerari per la iconògrafa d’Armengol”. Saó – El Quadern, núm. 268, desembre 2002.

Marisa Machí: “Un obra integradora”. Saó – El Quadern, núm. 268, desembre 2002.

Jesusn Huguet: “La trasgressió des del rigor”. Saó – Quadern, núm. 268, desembre 2002.

Josep Vicent Escartí: “A propòsit de tres aproximacions d’Armengol al passat”. Saó – Quadern, núm. 268, desembre 2002.

Alfred Ramos: “Rafa Armengol: `Vull dir a la gent que la imatge és un engany òptic´”. Saó – Quadern, núm. 268, desembre 2002.

Ferran Bono: “La trama renacentista de Armengol”. El País – Comunidad Valenciana, 6-11 2003, pàg. 12.

Rafa Marí: “Armengol Reinterpreta en el Almudín el famoso mural `La Camera degli Sposi´”. Las Provincias Cultura, 6-11-2003, pgà. 59.

Rafa Soria Domíngez: “Crear arte mediante la creación”. Diario de Valencia – Cartelera, 6-11-2003, pàg. 64

R. Ventura Melia: “Amengol dialoga con Mantegna”. Levante – Cultura, 6-11-2003, pàg. 56.

Josep Vicent Escartí: “Mantegna i Armengol” El País – Quadern, 13-11-2003, pàg. 2.

Elvira Tortosa: “Una moderna visión del pasado”. Arte y Libertad, 28-11-2003, pàg. 17.

Manuel Muñoz Ibáñez: “Rafael Armengol”. Las Provincias – Encuadres, 1-3-2003, pàg. 63.

Clara Sáez: “La relectura de un explorador, Armengol y Mantegna”. Cartellera Túria, núm. 2044, 2003, pàg. 100.

Ricard Huerta: “Cromatismes des d’Italia”. El Temps, núm.981, pàg. 76-77, 2003.

A.C.C.: “Diecidiete creadoressolidarios <<Trajecte de paper>>” Levante/Cultura, 9-IX-2003.

Julio A. Máñez: “Així era aleshores. Heras Boix Armengol parlen del seu pas per l’Escola de Belles Arts”. El País – Quadern, 20-II-2003, pàg. 1 i 3.

*Martí Domíngez: “Garlanda-Armengol”. El País – Quadern, febrer 2004.

Josep Visent Escartí: “Armengol i Ghirlandaio”. El Mundo, 22-III-2004.

Josep Visent Escartí: “Armengol mira a Ghirlandaio”. Saó, nún. 282, abril 2004, pàg. 7.

Jesús Ciscar: “La Nau abre cinco exposiciones de denuncia y arte actual”. El País – Comunidad Valenciana, 31-III-2004, pàg. 8.

*Anònim: “El cuerpo maltratado”. CAAT. Noticias, número 71, abril 2004.

Anònim: “Arte actual con la Universitat d’estiu a Gandia” Gente de la Safor, núm. 789, juny de 2004.

Eric Forcada: “Un centre d’art per al centre del món”. El Temps, núm. 1049, juliol de 2004, pàg. 66-67.

Eric Forcada: “La peinture d’un peintre de peintres”.Evasions, La Semaine du Roussillon, núm. 437, 8-IX-2004, pàg. 19.

Jean-Michel Collet: “A Cent mètres…du succès et de la reconnaissance”. L’Independant samedí, 4-IX- 2004, pàg. 9.

Anònim: “La Diputación de Valencia entrega los premios Alfons Roig – Rafael Armengol recibió el galardón por su aportación al arte contemporaneo”. Diario de Valencia,  Cultura, 9-XI-2004.

Levante-EMV: “Armengol gana el Alfons Roig y afirma que <<reconoce mi trabajo de años en una línea>>”. Levante, 9-XI-2004.

Anònim: “Armengol gana el Premio Alfons Roig de arte Contemporaneo” El Mundo, 9-XI-2004.

F. M. V.: “Armengol gana el Alfons Roig y afirma que `reconoce mi trabajo de años en una línea´”. Levante, 9 XI- 2004.

Anónim: “Rafael Armengol obtiene el Alfons Roig por su aportación artística”. El País, 9-XI- 2004.

E. P. : “Una muestra ilustra la evolución y las <obsesiones> de Armengol”. Levante, 19-XI- 2004.

Marta Moreira: “Bancaja refleja la pluralidad estilística de Rafael Armengol entre 1960 y 2000”. ABC, 19-XI-2004.

C. Aimeur: Bancaja exhibe en Valencia las obsesiones , estilos y temas de Rafael Armengol”. El Mundo, 19-XI-2004.

Carles Francesc: “40 años de pintura de Rafael Armengol”, El País, 19-XI-2004.

Ana Belenguer: “Obsesiones artísticas”. Las Provincias, 11-XI-2004.

E. Peiró: “Rafael Armengol”. El Punt, entrevista 27- XI-2004.

Carlos P. de Ziriza: “Un nuevo clásico”. Tulipan, 20 minutos, 26-XI- 2004.

Marta Castaño: “Rafael Armengol revisa a los grandes clásicos en el Centro Cultural Bancaja”. Diario de Valencia.21-XI-2004.

Rafa Marí: “Una muestra en el Palau propone un diálogo de 15 pintores actuales con el mundo de la música”. Las Provincias / Cultura, 1-XII-2004

Carlos P. Ziriza: “El arte de la Guerra”. Tulipan 20 minutos, Arte, 19-XI-2004

Jusep Lluís Peris: “Encreuament de realitats mostrades, Pintures”. Cartelera Turia, núm. 2130, 26-XII 2004.

Vicent Josep Escartí: “Armengol”. El Mundo, 27-XII-2004.

J. Moreno: “Rafael Armengol en Perpignan “. Balearia, número 4, diciembre de 2004.

Manuel Garcia: “Rafael Armengol Pinturas”. Arte y Libertad, núm. 28.

Miriam G. Velasco: “Cuatro décadas de Rafael Armengol”. El Rotativo, febrero de 2005.

E. M. “Armengol en Alicante”. El País, 6-III- 2005.

Martí Dominguez: “Sobre nassos i mirades renaixentistes “. El Temps, 4-IV-2005, pàg. 63.

“XIV Premis Turia 2005 “. Turia 2162, julio de 2005.

Enric Cuenca: “ Bancaixa muestra cuatro décadas de Rafael Armengol “. Levante / El Camp de Morvedre, 16-XII-2005.

Olga Roger: “El artista Rafael Armengol expone en Sagunto su obra cargada de realismo”. La Gaceta del Camp de Morvedre, 18-XII-2005.

Rafa Marí: “Ahora tener oficio casi está mal visto”. Las Provincias, 16-V-2008.

EP.: “Una muestra libera de dogmas los iconos religiosos con obras de Equipo Cronica, Heras y Armengol.” Las Provincias / Cultura, 22-X-2008.

Martí Domínguez: “L’any de l’embotit”. El País – Quadern, 24-IX-2009.

E. Pérez: “El arte de la denuncia social “ Las Provincias, 23-X-2009, pàg. 57.

David Burguera: “La pintura tiene que sugerir, inquietar”. Las Provincias, Culturas, 18-I-2010.

Aureliano Lairón: “Amb nom propi- Rafael Armengol”. Levante, La Ribera, 24-I-2010.

Agencia/Redacción: “Arte valenciano para la Selección Española”. Las Provincias, Culturas, 25-V-2010.

Enric Ramiro: “El gran Pintor de Benimodo”. Levante, La Ribera, 12-VI-2010.

Martí Domínguez: “Els pimentons d’Armengol”. El Temps, 27-VII-2010.

Martí Domínguez: “El jadí de la Ribera”. El País/Quadern, 28-X-2010.

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1962

Boix, Heras, Armengol, VIII Exposició ARS, Moncada (València).

1963

R. Armengol-Dibujos, Club Universitari, València.

1964

R. Armengol, Fomento de Agricultura Industria y comercio, Gandia.

Colegio Mayor Universitario de la Alameda, València. (B.H.A.)*

Martinez Medina, València (B.H.A.)*

1965

La Cahuela Arte, València. (B.H.A.)*

Cant Èpic, Sala Mateu, València.

1966

A Sandro Botticelli, Galería Bique, Madrid. (B.H.A.)*

Torre de Babel, Sala Mateu, València. (B.H.A.)*

1967

Torre de Babel, Caja de Ahorros del Sureste, Benidorm. (B.H.A.)*

1968

El jardí de les delicies, Palaus i Autorretrats amb Laocoonte, Val i 30, València.

1969

El jardí de les delicies, Laocoonte i Home, Salones de Cultura de la Caja de Ahorros Municipal de Vitoria.

1970

Preneu i mengeu…, Ateneo de Madrid.

1971

Honors a la guerra, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Barcelona. (B.H.A.)*

1972

La matança del porc, sèrie I, Galeria Adrià, Barcelona. (B.H.A.)*

Lligat i lacrat, Salom Galeria d´Art, València. (B.H.A.)*

Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia y Murcia, València. (B.H.A.)*

La matança del porc i Interiors, Galería de Arte Sur, Santander.

1973

La matança del porc, sèrie II, Sala Pelaires, Palma de Mallorca. (B.H.A.)*

La matança del porc, sèrie II, Galeria Carl van der Voort, Eivissa. (B.H.A.)*

La matança del porc, sèries III i IV, Galería Vandres, Madrid. (B.H.A.)*

Galería Estiarte, Madrid, obra gràfica. (B.H.A.)*

La matança del porc, sèries III i IV, Galería de Arte Atenas, Zaragossa. (B.H.A.)*

Boix, Heras, Armengol – Obra gàfica, Galeria 4 gats, Palma de Mallorca.

1974

La matança del porc, sèrie V, Galeria Adrià, Barcelona.

La matança del porc, sèrie V, Galeria Cànem, Castelló. (B.H.A.)*

Obra Gràfica, Galería Estiarte, Madrid. (B.H.A.)*

1976

L´horta, Galería Vandrés, Madrid.

1977

L´horta, Sala Pelaires, Palma de Mallorca. (B.H.A.)*

27 variants sobre un cuadre, sèrie L´horta II, Val i 30, València.

L´horta III, Caja de Ahorros de Navarra, Pamplona.

L´horta III, Cànem Galeria, Castellò.

27 variants sobre un quadre, Galeria Adrià, Barcelona.

1978

L´horta, Galería Pepe Rebollo, Zaragossa.

L´horta, Galeria Cànem, Castelló.

1981

Sobrealimentació, Galeria Palau, València.

1982

Mercats, ARCO 82, Galeria Palau, Madrid.

1983

R. Armengol, Sala de Cultura Carlos III de la Universidad Pública de Navarra, Pamplona.

1987

Retrospectiva 1965-1986, Àngels, Galeria Parpalló, València.

1988

A Vicent Andrés Estellés, Galeria Ex Cànem, Sueca (València); Galeria Palau, València; Galería Ligetti, Huesca.

1989

A Andy Warhol i Àngels, Sala Municipal d´Exposicions d´Alaquas (València).

B.H.A. retrospectiva , Galeria Arte-Xerea, València.

Andy Warhol x Armengol, Galeria Andrea Serrano, Barcelona.

Vermeer-Matisse, Interarte 89´, València.

Vermer-Matisse, Galeria Antaviana, Alzira (València).

1991

Recepcions oficials, Galeria Arte-Xerea, València.

1992

In memoriam Joseph Beuys, ARCO 92, Galeria Arte Xerea, Madrid.

1993

Com del cel a la terra, Sala de Cultura Carlos III de la Universidad Pública de Navarra, Pamplona.

1994

Com del cel a la terra i V.M.V. Casa de la Cultura, Alzira (València).

Com del cel a la terra i V.M.V., Galeria Cànem, Castellò.

1995

IVAM Centre Julio Gonzalez, València. (B.H.A.)*

1996

Barres i estrelles, (Popeie a Pompeia), GIRARTE (exposició itinerant), Requena, Alzira, Almansa, Torrent, Albacete, Villena.

Popeie a Pompeia, Casa de la Cultura de L´Alcúdia.(València).

1997

Popeie a Pompeia, Sala d´Exposicions, Bellreguard (València).

Popeie a Pompeia i Por-op-Pompeia, Galeria Arte Xerea, València.

1998

Armengol, pintures 1966-1998, Centre Cultural, Alcoi (Alacant).

Por-op-Pompeia, Sales de Justicia i del Consell, Morell (Castelló).

Por-op-Pompeia, Casa de la Cultura, Carlet (València).

2000

Quattrocento – Piero de la Francesca, Galeria i Leonarte, València.

ARCO 2000, Galeria i Leonarte, Madrid.

2001

ARCO 2001, Galeria i Leonarte, Madrid.

2003

Armengol d’après Mantegna, Camera degli Sposi, L’Almodí, València.

2004

Armengol, Sèrie Quattrocento, Giovanna Tornabuoni de Ghirlandaio, Galeria i Leonarte, València

Armengol d’après Mantegna, Àcentmètresducentredumonde, Centred’Art Contemporain, Perpignan.

Rafael Armengol Pintures 1960-2000, Fundació Bancaixa, València.

2005

Armengol d’après Mantenga, camera degli sposi, Magatzem de Ribera, Carcaixent, (València).

Rafael Armengol. Pintures 1960-2000, Centre Cultural Bancaixa, Alacant; Centre Cultural Bancaixa, Sagunt; Centro Cultural Bancaixa, Segorbe;

Centre Cultural Bancaixa, Castelló.

2006

Torre de Babel II, Rafael Armengol, Villa Gadea, Altea (Alacant).

D’après Mantegna-Rafael Armengol, Centre Ovidi Montllor, Alcoi (Alacant).

2007

Armengol, Sèrie Giorgione-Tiziano 2006-07, Casa de la Cultura d’Alzira (València); Casa de la Cultura d’Alcúdia (València).

2008

Armengol, Sèrie Giorgione-Tiziano 2008, Casa de la Cultura d’Arboraya (València); Casa Municipal de Cultura Port de Sagunt (València);

Centre d’Art l’Estació de Dénia (Alacant); Centre Cultural d’Almussafes (València); Galeria i Leonarte, València.

2009

Armengol, àcentmètresducertredumonde Centre d’Art Contemporain, Perpignan.

2010

Rafaarmengol, Sèrie Angels de Paolo de Sant Leocadio, Sala Municipal d’Exposicions ”Coll Alas”, Gandia (València).

2011

Armengol-Bodegons, Galeria i Leonarte, València.

.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

1959

II Certamen Nacional-Arte Juvenil, València.

1960

III Certamen Nacional-Arte Juvenil-Fase provincial, València.

X Exposicion Bienal de Arte, Moncada / Sala Prats, València.

1961

VIII Exposición de Pintura, Benimar.

III Certamen Nacional-Arte Juvenil, València.

1962

XI Esposición Bienal de Arte, Montcada (València) Pinturas y Dibujos, alumnos de la Escuela Superior de Bellas

Artes, Centro de Estudios Norteamericanos de València.

Temporada de Otoño-Promesas de la Pintura Valènciana, Escuela de San Carlos, Caja de Ahorros Provincial, Alacant.

1963

Armengol, Sala Prats, València. I Salón Nacional de Pintura-Promesas de la Pintura Valenciana, Alacant.

Primer Saló de Pintura Contemporània, Castellò / IV Saló de Maig, Barcelona.

1964

X Salón de Otoño-Premio Ateneo Mercantil, València.

V Salón Internacional de Marzo, València.

II Salón Nacional de Pintura, Murcia.

I Saló Internacional de Pintura, Eivissa.

1965

XI Salón de Otoño-Premio Ateneo Mercantil, València

VI Salón Internacional de Marzo, València.

III Salón Nacional de Pintura, Alacant.

XXIII Exposición Nacional de Arte de Educación y Descanso, València.

1966

284 dies d´art, Sala Mateu, València.

Formes 66, Moncada, València.

I Salón Mediterraneo, València.

Pntura y Escultura Valenciana, Col·legi d’Aquitectes, València.

XII Salón de Otoño València.

1967

284 dies d´art, Sala Mateu, València.

Pintura Valenciana 1957-1967, Ajuntament de València.

Homenatge a Blasco Ibañez, Sala Mateu, València.

XV Premio Lissoni Iternazionale di Pintura, Milan.

Opera Grafica di artisti spagnoli, Galleria Il Giorno, Milan.

XIII Salón de Otoño, València.

Exposición Itinerante de Arte Actual, Barcelona, Madrid, Pamplona, Sevilla, València, San Sebastian.

Premio Nacional Alejandro Salazar, València.

1968

XIV Salón de Otoño, València.

1969

XIII Exposición Ciudad de Linares.

XV Salón de Otoño, València.

1970

Exposició Nacional d´Art Contemporani, Museo Pio V, Valéncia.

Cultura Popular al Paìs Valencià, Cullera, (València).

1971

Gráfica Española Actual, Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla.

1972

Art Actual, Tremp.

Arte Actual Valenciano, Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla.

La paloma, Galeria Vandres, Madrid.

M.A.N. 72, Sala Gaudí, Barcelona.

1973

Pintores Españoles, Galería de Arte Sur, Santander

II Muestra de Artes Plásticas, Baracaldo.

Miró 80, Palma de Mallorca.

Homenatge a J. V. Foix, Galeria Matisse, Barcelona; Museu de l´Empordà, Figueres.

M.A.N. 73, Galeria Adriá, Sala Gaspar, Rene Metras, Galeria Nova, Barcelona.

Spanskh Kons-Thalle, Lunds (Suècia).

Homenatge a Joan Miró, Col·legi d´Arquitectes de Barcelona i Palma de Mallorca, Galeria Adrià, Barcelona.

1974

Setmana de la Cultura Valenciana, Castell de Pilats, Tarragona.

Spanische Kunst Hente, Hans de Kunts, Munic.

Art Spagnol d´Aujourd´hui, Musée de Beaux Arts, Brussel·les.

Mostra d´Art Realitat, Col·legi d´Aparelladors, Barcelona.

ARS 74, Ateneum, Hèlsinki, Tempere (Finlandia).

1975

Nowa Grafika Hiszpanska, Museo Nacional de Wrodaw (Polónia).

Sala Pelaires, Palma de Mallorca.

Galeria Montgó, Dénia.

M.A.N. 75, Galeria Adría, Sala Gaudí, Barcelona.

1976

Art Actual del País Valencià, Morella.

Aspects of Realism, Rothmans of Pall Mall Foundation: Canadà, Bèlgica, Anglaterra, França, Alemanya, Holanda, Itàlia, Corea, USA, Espanya i Suïssa.

Els altres 75 anys, de Pintura Valenciana, Galeria Punto, Galeria Temps, Val i 30, Caixa d’Estalvis d’Alacant.

Realismo Español Contemporáneo, Comisaría Nacional de Museos y Exposiciones, itinerant.

Certamen Internacional de Artes Plásticas de Lanzarote, Canaries.

Spanskt, Galleri Nordenhake, Malenö (Suècia).

1978

Museo de la Resistencia Salvador Allende, La Llotja, València.

1979

57 Artistes i un País: Art seriat del País Valenciá, L’Eixam, València.

1980

El Retrat, Sala Parpalló, València

1981

Mostra Cultural del País Valencià, Ajuntament d’Alcoi,(Alacant).

La llum i el color, Sala Parpalló, València.

L´Art a l´escola, Escuela San José, València.

1982

New Painting from Valencia, Spanish National Tourist Office, Nova York.

Art Amnistia, Sala Parpallò, València.

1983

VIII Mostra Art Valencià d´avuí, Sala Municipal d’Exposicions d’Onda.

Art Solidaritat, Palacio del Temple, València.

1984

Exposició Internacional d´Arts Plàstiques, Palau de Congressos, Barcelona.

Arts Valencià 84, Centre Municipal de Cultura, Alcoi.

Homenatge a Picasso, (itinerant per la Comunitat Valenciana), Sala Parpalló, València.

Armengol – Exposició retrospectiva 1966-1984, Casa de la Cultura, Xàtiva.

1985

Art a València, Departament de Cultura, Xàbia (Alacant).

1986

Pintors Valencians Contemporanis, Quart de Poblet, (València).

Plàstica Valenciana Contemporània, Llotja de València.

1987

Plàstica Contemporània Valenciana, Centre Municipal de Cultura, Alcoi, (Alacant).

Exposición homenage a las víctimas del franquismo, Centro Cultural de la Villa de Madrid, Llotja de València, Casa de la Cultura de Canals (València).

Mostra de Cartells de la Comunitat Valenciana 1977-1987, Associació Mont-Joia, València.

1988

Homenage a las víctimas de franquismo, València; Museo San Telmo, San Sebastián.

Alfons Roig i els seus amics, Sala Parpalló, Palau de la Scala, València.

1989

Homenage a las víctimas del franquismo, Museo de Arte Contemporaneo, Sevilla.

1990

Colección del Museo de la Resistencia Salvador Allende, Santiago de Xile.

Del Realismo a la Figuración en la Plástica Española Contemporánea, Sala de Exposiciones Levante EMV, València.

1991

Selección de fondos para el Museo de la Solidaridad Salvador Allende, Sala de Exposiciones del Ateneo Mercantil, València.

Dels Menjars, Galeria Arte-Xerea, València.

1992

Homenatge a Miguel Hernandez, CAM, Alacant.

La Col·lecció de l´IVAM, adquisicions 1985-1992, Centre Julio Gonzalez, València.

1993

Homenatge a Vicent Andrés Estellés, Casa de la Cultura, Xàtiva.

Retratos de la Música, Palau de la Música, València.

Arte Valenciano de las Colecciones de la CAM, Aula de Cultura de la CAM, La Llotgeta, València.

Les cobertes de l´Avenir, La Gallera, València.

1994

Un Segle de Pintura Valenciana 1880-1980, IVAM Centre Julio Gonzalez, València.

Artistes del 3er mon, Sala IberCaja, València.

Col·lecció Avuí, Centre de Cultura Contemporànea, Barcelona.

1995

Informalismo y nueva figuració en la Colecció de l´IVAM, Museo Nacional de Bellas Artes, Buenos Aires (Argentina).

L´Emprenta de l´Avanguarda, Museu Sant Pius V, València.

I Trienal de Arte Gráfico: La Estampa Contemporanea, Palacio Revillagigedo, Centro Cultural Cajasturias, Gijón.

1997

A Carles Llorca dels seus amics, Centre de Cultura, Els Poblets; Casal Jaume I, Alacant; Casa Municipal de Cultura, Dénia (Alacant).

1998

Hiroshima, missatge de pau entre els pobles, Museu de Belles Arts, València.

Des de Sala Mateu, Homenatge a Mateu, Reials Drassanes, València.

9 grabadors interpreten a Ausias March, Fundació Bancaixa, València.

II Trienal de Arte Gráfico: La Estampa Contemporanea, Palacio Revillagigedo, Centro Cultural Cajasturias, Gijón.

1999

Ethica et Aesthetica, Donació Martínez Gerricabeitia, Universitat de València.

La memoria que ens uneix, Museu de la Universitat d’Alacant.

X Aniversari Art Xerea, València.

Pintura Valenciana del S. XX, Fundació Bancaixa, Valencia (itinerant).

2000

¿Quién dijo no? Imágenes del Arte Pop en España, Pabellón de Mixtos-Ciudadela Pamplona; Sala d´Exposiciones Victor de los Rios,

Casa de la Cultura de Santoña (Cantabria).

2002

Trabajo, mundo, creatividad, Fundación Mainel, Museo de la Ciudad, València; Museo de la Ciudad de Madrid.

Mostra d´Art Contemporani, Fundació Lecasse, Alcoi, (Alacant).

Cinquanta anys d´artistes i poetes, Casal Solleric, Palma de Mallorca; Universitat Politècnica de València.

Miradas distintas, distintas miradas, paisaje valenciano en el siglo XX, Museo del Siglo XIX, València.

Viaje de papel (Para Cuba – Dos), itinerante 2002-2007, Consejo Nacional de  Artes Plásticas.

Trajecte de Paper, Universitat Politècnica de València, València.

2004

Derechos fundamentales y libertades públicas, Imágenes para el XXV Aniversario de la Constitución, itinerante: Alicante, Castellón, València.

Las Bellas Artes en el Siglo XX. Valencia, 1940-1990, Drassanes, València.

Los Años Jovénes, 1960-70, itinerante 2004-2005, Alacant, Murcia, Palma de Mallorca, València.

El cos maltractat, La Nau, Universitat de València

Música y Arte II, Palau de la Música, València.

2005

L’Art de la Guerra. Visions de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, La Nau, Universitat de València.

Homenatge a LA SALETA, Sala Municipal d’Exposicions d’Onda, Castelló.

2006

Jocs Florals a Cavanilles. Art, natura i poesia, Jardí Botànic, València.

2008

De l’Altar al Carrer, Contextos de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, La Nau, Universitat de València.

Exposición solidaria Unicef, Palau de la Musica, València

2009

BLANCO/ NEGRO sujeto, espacio, percepción, Palau Joan de Valeriola, Fundación Chirivella Soriano, València.

BLANC/NEGRE subjecte, espai, percepció, Museu de BBAA de Castelló, Castelló.

Nostàlgia de futur. Homenatge a Renau. Centre del Carme, València.

Valencia 1909-2009. Cien años de diálogo de pintura y escultura. Obras de un siglo de arte valencian, Museo de la Ciudad, Valencia.

Col·lecció de Pintura Valenciana en la dècada dels 70, Sala Municipal d’Exposicions “Llotja del Peix”, Alacant.

ONEWAY, ONETICKET – Un ensayo sobre la muerte en la colección del IVAM, Institut Valencià d’Art Modern, Espai Metropolità d’Art, Torrent.

La huella fotográfica en la nueva pintura realista. La aportación valenciana (1963-2005), Centre del Carme, València.

2010

Realismo Valenciano (1963-2009): La memoria fotofráfica, Ibercaja Patio de las Infantas, Zaragoza.

IVAM#Donacions, Institut Valencià d’art Modern, València.

La imatge actual dels Borja, Sala Municipal d’Exposicions Coll Alas, Gandia (València).

Mundos para un mundo. Artistas por el desarrollo, Fundación Mainel, València.

Exposición Solidaria Unicef, Palau de la Musica, València.

Homenaje a Pedro Viguer, Sala de Exposiciones Ayuntamiento, València.

Exposición Homenaje a Miguel Hernandez. Itinerant.

Col·lecció Bassat, Museu d’Art Contemporani, Nau Gaudí, Mataró (Barcelona).

2011

Obres Mestres de la pintura en la Col·lecció de l’IVAM. Passat, Present i Futur. IVAM, València.

.

DISTINCIONS

2004

Obté per unanimitat el Premi Alfons Roig “per les seues grans aportacions en el camp artístic”..

2011

Nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carles de València per la seua consolidada trajectòria artística, per les seues destacades investigacions i experiència en el camp dels llenguatges pictòrics.

.

OBRES EN MUSEUS I ALTRES INSTITUCIONS

Museo de Dibujo, Castillo de Larrés (Huesca).

Museu Provincial Sant Pius V, València.

Museu Ajuntament de València.

Museu d´Art Contemporani d’Elx, (Alacant)

Museu de Vilafamés. (Castelló)

Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla.

Fons del diari Avui, Barcelona.

Museo de Lanzarote.

Museo Nacional de Wroclaw (Polonia).

Fons Xarxa Cultural, Barcelona.

Col·lecció de l´IVAM, València.

Colección del Museo de la Resistencia Salvador Allende, Santiago de Chile.

Fons d´Art Contemporani, Universitat Politècnica de València.

Patrimoni Artístic de la Universitat Pública de Navarra.

Col·lecció de la CAM, València.

Fundació Bancaixa, València.

Universitat de València, Col·lecció Martinez Guerricabeitia, València.

Generalitat Valenciana, Mural Metro de València.

Centre d’art Contemporain, àcentmetresducentredumonde, Perpignan.

Fundació Chirivella-Soriano, València.

Col·lecció Bassat, Art Contemporani de Catalunya, Nau Gaudí, Mataró (Barcelona).

Aquesta nota podem fer-la servir, com a pretext, tots els lectors per a encetar un diàleg amb l’obra d’Armengol. De fet, com a nota biogràfica estaria limitada a fer un itinerari escarit de les etapes de la vida professional de l’autor (naix a Benimodo 1940, …), no obstant això, té la pretensió de donar algunes claus per a dialogar amb la producció del pintor. L’ajuda que ens ofereixen les nombroses reflexions que el professor Romà de la Calle, ha publicat al voltant de l’obra d’Armengol, ens donarà la possibilitat de conèixer aspectes que faran més comprensible totes les imatges, des de les primeres obres datades en 1960 fins a les més actuals, i així, un apropament al conjunt de la seua producció artística.

Si exposem inicialment les nostres premisses per a anar desbrinant-les a poc a poc, tal vegada implique una atenció crítica que afavorirà el diàleg pretès, ja que no són arguments rígids. Armengol des dels inicis –a la llavors Escola de Belles Arts a València (1959-1963), suposadament per allò que s’evidencia– fa una autocrítica, respecte a la seua postura pictòrica dintre la contemporaneïtat. Empra les imatges de la iconografia clàssica des de l’admiració i el respecte. És una postura individual i independent, tal vegada per desconeixement d’altres corrents, no pretén incorporar-se a cap isme, no obstant això, prèviament havia indagat amb l’abstracció, ja que a l’Escola, en aquella època històrica, Tàpies era allò més innovador. Aquesta independència en l’elecció ve donada d’acord amb uns projectes concrets. Assumeix el compromís d’utilitzar aquest pretext, imatges emprades, amb una visió contextualitzada, no mai sense més mimètica. Aquests plantejaments diguem-ne conceptuals, sempre es subordinaran a les qüestions estètiques en el sentit ample del terme. Armengol a través de la seua estètica ha mostrat una actitud ètica, que li permet actualment treballar al seu estudi de Benimodo amb total independència.

Puntualitzem respecte a qüestions que avançàvem contribuirien a desxifrar el contingut de l’obra de l’autor. La noció de palimsesto (escriure reiteradament damunt la mateixa superfície) farà explicita eixa negació d’Armengol de encetar un obra a partir del no res, d’ahí que l’inici fos utilitzar un element per a després contraposar-ne d’altres, però aquesta estratègia pot ser conseqüent amb molts plantejaments. Qualsevol text es pot sotmetre a diverses interpretacions, la hibridació el mestissatge, la lluita de contraris és com un impuls, una força en tensió. A l’actualitat, les forces verticals han estat esbiaixades per allò transversal, ja no es creiem el discurs únic, som hereus força representatius de la torre de Babel. Transitar per aquesta via, és com recórrer un camí d’amagatalls, una recerca interminable. El recurs als clàssics devé com qui busca la pròpia identitat, a través de la noció de palimsesto, redibuixar el  present, creant eixa tensió dialogant, eixe impacte, entre l’apropiació i l’homenatge. D’una altra banda està el contrapunt, convivència d’elements plurals fora de context, la desmesura o mistificació d’allò quotidià utilitzat com a revulsiu per a incidir en la crítica, es fa palès en sèries on predomina l’opció de l’hiperrealisme. Tot un procediment d’identificació reivindicativa, que té eixa capacitat de recodificació, de translació del centre per a emfatitzar allò que la nostra anomalia es permet, a través de la tècnica depresa.

La tècnica, la revisió dels mitjans de comunicació, ha estat unes de les preocupacions d’Armengol. Heus ací una altra font de conflicte, l’engany òptic que ens té narcotitzats. Allò que veiem de forma homogènia que ens dóna l’aparença d’unitat i harmonia, queda invalidat per la simultaneïtat, pertany a una realitat fragmentada. És inquietant que res siga el que pareix. Aquesta paradoxa que ens obliga a suportar la presència d’elements plurals, d’aglomeracions, d’allò impur front a la visió unívoca de la realitat pura i uniforme, és una forma armengoliana de dir el que altres autors manifestaran de forma matèrica, o conceptualment. Aquesta ha conformat una etapa molt rellevant a l’hora de realitzar nombrosos treballs. S’ha fet palés a través de la descomposició del color, utilitzant els llenguatges dels mass media. També aquest arrelament a descobrir a buscar en allò ja elaborat, farà que al dibuixar, no ho fes amb el llapis sinó amb goma d’esborrar, llevar i no ficar per a descobrir allò preexistent, i així començant no de nou, en successives capes davall de cada color, com el qui ha de traure del bloc de pedra la figura que amaga.

Revisar com utilitza Armengol la seriació ens pot informar de la varietat i els continguts de la seua producció i també de les diverses etapes que han estat motiu de les seues preocupacions. Dos corrents com a motius i una constant que s’ha anat forjant al llarg del temps i que ja és element genuí, que podem considerar com la consecució de la seua identitat personal, el color. Una de les dos corrents que s’entrecreuen com a temàtiques al llarg de les nombroses sèries, podem considerar-la com a pràctica iconogràfica, migracions selectives a autors del passat, i que fent ús de les seues imatges, paradoxalment passen a formar part de l’obra estètica de l’autor. L’altra pertany a moments puntuals on predomina la sàtira o la poètica, són moments on la preocupació recau en la recerca de la identitat cultural. La forma d’al·lusió d’encetar el diàleg amb aquests períodes és a través d’imatges quotidianes amb ironia, al·legòricament, descontextualitzant jugant amb l’ambigüitat, tot guiat per la intencionalitat de produir l’impacte visual, per a provocar diverses lectures.

Si aquesta nota ha plantejat més interrogants que respostes, és que cal indagar en l’obra de l’autor. Cada mirada aporta un significat i una apropiació productiva que justifica el fet estètic.

Il·lustracions en llibres i revistes

Siesta i Baazar, publicacio del Grupo Zeta, Barcelona 1976-78.

Relatos de la Universidad, de Victor Zalbidea. Sicania Editorial, Madrid 1977.

Gandia vista pels seus xiquets. Edita Federació d´Entitas Culturals del País Valencià, Sueca 1979.

Recollim contes populars. Edita Federació d´Entitats Culturals del País Valencià, Sueca 1980.

Alzira. Mito, Leyenda, Historia, de Bernardo Monteagud. Edita Artes Gráficas Soler. València, 1980.

L´Espill, núm. 10 / 11, direcció de Joan Fuster. Edita Eliseu Climent, estiu / tardor 1981.

Abalorio – Revista de creació, núm. 24 i 25, Fundació Bancaixa, Sagunt. Navarro Impresores, Sagunt 1982.

Aventura d´un dia en el mercat, de Vicent Andrés Estellés. Edita Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana, 1987

Art Teatral, núm. 3, director Eduardo Quiles. Gràficas Torsan, València 1991.

Noves aventures de Vicent i Isabel, de Vicent Andrés Estellés. Edita Ajuntament de Burjasot, 1994.

Pensat i fet. Editor Eliseu Climent, març de 1995, pàg. 68-69. València 1995.

Art Teatral, núm. 7, director Eduardo Quiles. Artes Gráficas Soler, València 1995.

Antologia, de Vicent Andrés Estellés. Aitana editorial, 1999.

Caracters, es una revista de llibres, núm. 10. Edita Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, gener de 2000.

Corona Poètica Valenciana. A Jacint Verdeguer. Edició CEIC, Alfons el Vell, Gandia 2003.

Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència, de José Adolfo de Azcàrraga. Edita Mètode Universitat de Vaència, 2005.

Crema de Xàtiva, 1707-2007, de Germán Ramirez i poemas de Vicent Andrés Estellés. Edita: Antoni Martinez. València, 2007.

Mètode. Revista de difusió de la investigació · Hivern 2007/08. Publicacions Universitat de Vàlencia.

El llibre dels Fets. Estudi introductori i modernització lingüística per: Antoni Ferrando i Vicent J. Escartí. Edita Institució Alfons el Magnànim-Diputació de València, 2008.

Ausiàs March – Poesies. Estudi introductori, edición i glossari per Vicent J. Escartí. Edita Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València, 2009.

.

Cartells

1ª Campanya de Teatre – Música del País Valencia, 1979.

Fira d´Agost, Xàtiva 1984.

Recitals Paco Muñoz, 1987.

Retrobem la Nostra Música – VIII Campanya, 1987.

Alcoi – Festes de Sant Jordi, 1988.

1ers Premis Literaris Vicent Andrés Estellés, Benimodo 1988.

Canals – Festes, 1988.

Ontinyent – Moros i Cristians, 1991.

El Corpus de València, 1992

1er Concurs de Pintura Ciutat de Carlet, 1992.

La Señorita Julia de Strindberg, Teatres de la Generalitat, 1992.

XI Trobada d´Escoles en Valencià de la Ribera, Carlet, abril 1996.

XIII Trobada d´Escoles en Valencià de la Ribera, Benimodo, abril 1998.

Galileo de Bertol Brecht, Teatres de la Generalitat, 1999.

51 Sexeni, Morella 2000.

XX Setmana Internacional de Música de Cambra, Montserrat 2000.

IX Torneig Internacional de Futbol – Sub 20, L´Alcúdia, agost 2002.

IV Festa de la Cirera, Ajuntaments Vall de Gallinera 2004

Castell de l’Olla 2006, Villa Gadea-Altea, (Alacant).

.

Edicions gràfiques

Fuster J.: Lligat i Lacrat. València 1970.

8 serigrafies + 1 poema al País Valencià. València, 1978.

A Joan Fuster, Fundació Renae. País Valencià, 1982.

Andrés Estellés V.: El Collar de la Coloma. Altea: Art Lanuza. Alacant, 1981.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. València 1984.

Joan Fuster, Alfons Roig: Homenatge a Picaso. Poemes,gravats. Editat per la Fundació Renau. València, 1984.

Tres Fulles, tres Hores. Carpeta quarta. Barcelona juny de 1984.

Edició d’una carpeta d’aiguaforts, Llibreria d’Àvila, 1985.

Carpeta commemorativa:

Universitat Politècnica de València, 1968 – 1993, 25 anys. València, 1993.

Aniversari de l’Estatut. Generalitat Valenciana. València, 1994.

9 Gravadors interpreten a Ausias March. Activitat programada per la Fundació Bancaixa, València, 1998.

Incisions: Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Artur Heras. València, 1999.

L’Alcúdia 750 anys. L’Alcúdia, 2003.

Artists for  fashion. Semana de la moda de Valencia, 2009.

Carpeta litográfica para la Selección Española de Futbol (Armengol, Jar, Ouka Leele). Madrid, mayo 2010.